Recordes quan

Empremta d'art i pensament

El primer número de la revista ‘Àgora Cultural’ es va presentar el 15 de gener del 2004, ara fa vint anys, i des de llavors ha estat un dels testimonis del pensament i de la identitat artística de vàries generacions

El sopar de celebració en què per primer cop es comença a parlar de fer una revista cultural.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Fa vint anys, fruit de l’empenta de sis associacions culturals, es va engegar un projecte que s’ha convertit en una de les empremtes vives de la vida i el pensament artístic del país.

Àngels Mach, presidenta de la Societat Andorrana de Ciències (SAC), recorda molt bé que el 1988 l’entitat aplegava només set associacions: el Centre de la Cultura Catalana, el Cercle de les Arts i de les Lletres, la Federació de Fotografia, l’Associació d’Escriptors, l’Associació de Creadors, l’Associació de Ciències i el col·lectiu d’artistes La Xarranca. Va ser llavors quan van prendre la decisió de fer un acte unitari, així va néixer la iniciativa que cada any per Sant Jordi un artista del país fes una obra “que plasmés el que a ell li suggerís la diada”, explica Mach, que subratlla el fet que ja són “vint-i-cinc els artistes que han fet una litografia”.

La celebració d’un acte unitari es va convertir en el segell distintiu de l’entitat i va ser el moment en què el secretariat va recaure sobre la plataforma La Xarranca quan es va idear la que seria la futura revista Àgora Cultural. “Era el 2003 i els de La Xarranca no sabien quin podia ser aquest acte unitari. Recordo que va ser en el sopar que vam celebrar després del canvi de secretariat quan va sorgir la idea de fer una revista”, explica Mach.

El que era només una idea es va anar consolidant, fins esdevenir un primer número de 36 fulls amb què es cobrien tres objectius: donar a conèixer els premis Àgora i la tasca dels seus guanyadors, difondre totes les activitats de les associacions artístiques del país, incloent els premis Martí i Pol amb els poemes guanyadors, i fer un article d’un artista amb recorregut important. “El primer artista homenatjat va ser Josep Alsina”, afirma Mach. La presentació del número inaugural es va realitzar a l’Espai 29, al taller d’Àngel Calvente.

La revista va continuar endavant amb una publicació anual fins al 2008, quan el secretariat va decidir fer una ampliació i llançar tres números l’any, sumant un parell de monogràfics. Aquell 2008 els monogràfics es van dedicar a la fotografia, tant a Andorra com a l’Alt Urgell i la Cerdanya, i a la poesia, també unint Andorra, l’Alt Urgell i la Cerdanya.

D’aquesta manera, les publicacions van anar copsant les inquietuds d’associacions en diversos àmbits. “Vam aprofundir fins i tot en l’astronomia, ja que en aquell moment hi havia tres observatoris que ens van permetre aprofundir en el tema”, explica Mach. I a més de l’astronomia, també van ser objecte de difusió els parcs naturals, el disseny o el cant coral.

El 2011 la revista va realitzar un canvi d’imatge rellevant, incloent la litografia de Sant Jordi a la seva portada, i poc a poc també es van incloure moltes més seccions.

Ara, a punt d’editar la revista del 2023, que fa uns tres anys torna a tenir una publicació anual i una mitjana de 80 fulls amb una versió digital i una en paper que es pot trobar a les biblioteques, ja són 27 els membres que formen part de la SAC.

Mach fa un balanç de tots aquests anys de perseverança en la difusió de les arts i conclou que “Àgora és una revista bàsica”, en el sentit de ser essencial al món de la cultura. “Quan la vam treure no hi havia cap iniciativa similar i crec que hem creat una eina imprescindible per a la identitat i el pensament del país”, explica, tot refermant el paper que vol per al futur. “Si no queda per escrit, no queda”, conclou Mach.

tracking