'Taula de senyores'

El Dia Internacional de la Dona se celebrava per primera vegada ara fa trenta anys. Tot i que va tenir una bona acollida, també hi ha haver discrepàncies.

La reunió la va conduir Magda Oranich.Arxiu

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El 8 de març del 1993 succeïa un esdeveniment remarcable per als ciutadans del Principat. Se celebrava per primera vegada el Dia internacional de la dona a Andorra. La jornada es va dur a terme al Centre de Congressos i va tenir una participació massiva per part de les dones. En aquella reunió es va projectar la pel·lícula Magnolias de acero i tot seguit a la sala d’actes del comú d’Andorra la Vella es va obrir un debat sobre la discriminació de la dona en la societat. L’assemblea va comptar amb Magda Oranich, advocada i política catalana referent en la lluita pels drets de les dones. “Va ser una satisfacció, un reconeixement que es pogués celebrar, però tot això va tenir uns inicis complicats”, explica Angelina Mas, política, empresària i feminista participant en la jornada.

La idea de celebrar el Dia mundial de la dona al Principat no va tenir un començament fàcil. “A final dels seixanta ens trobàvem deu dones d’amagat. Les reunions les fèiem al restaurant Ca la Quima, a Santa Coloma, amb la reixa baixada”, recorda Mas. Les assemblees clandestines encara es continuaven fent i va ser llavors, el 8 de març del 1993, quan es van poder reunir legalment. “Vam poder omplir la sala, en guardo un molt bon record”, explica Bibiana Rossa, consellera general en aquell moment. “Vam poder parlar de tot i pausadament; la xerrada conduïda per Magda Oranich va tractar temes com la desigualtat salarial, les diferències entre els vidus i les vídues, la baixa per maternitat... Inclús, durant el torn de preguntes es van tractar temes com si l’avortament tenia cabuda dins de la Constitució”, afegeix.

Aquesta primera reunió no va quedar fora de la polèmica. Durant la celebració, un grup de dones presents no estaven d’acord amb el que s’hi deia. “No va tenir bona acollida, una part del sector femení el va tractar amb rebuig, moltes dones no entenien la causa i encara moltes d’elles no l’entenen”, indica Mas. D’altra banda, Rossa declara que “hi va haver problemàtica, nosaltres celebràvem el Dia de la dona treballadora. I la taula la vam anomenar Taula de senyores per diferenciar-nos dels homes, però hi va haver una confusió entre la terminologia de la paraula i se’ns van tirar al coll”.

Tot i les discrepàncies que hi va haver, no van impedir que no es continués celebrant fins a dia d’avui. En aquella primera reunió es van tractar temes que encara es repeteixen en l’actualitat a la societat, però, d’altra banda, hi ha aspectes que han anat millorant. “S’ha aconseguit molt sense cap llei, abans s’havia de demanar permís per tot. Ara tenim llistes parlamentàries igualitàries, s’ha avançat molt, però encara queda molt per fer”, assegura Mas. Tanmateix, Rossa insisteix que “en aquests trenta anys s’ha aconseguit una conscienciació generalitzada de la població, però ens descuidem de fer actes per fer-la efectiva. Avui dia es considera la baixa per paternitat, a les escoles hi està havent molts esforços a nivell de concepte de gènere”. Ambdues coincideixen que la primera reunió per celebrar el Dia nacional de la dona va obrir moltes portes. Com a societat consideren que s’està avançant i que ara es tracten molts temes que abans eren impensable que es poguessin discutir. Encara queda molta feina per fer.

tracking