Recuperar tradicions

la cremada del Carnestoltes a Ordino. Una festivitat que no es feia des del 1997 i que s’ha reprès 25 anys després amb la novetat dels focs d’artifici.

El Carnestoltes penjat a la plaça Major l'any 1989.ARXIU COMUNAL D'ORDINO

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L'evolució socioeconòmica ha generat canvis en els costums i les tradicions festives de la nostra societat. Per això n’hi ha que s’han perdut en el temps i que ara es procura recuperar, com és el cas de la penjada i la cremada del Carnestoltes a Ordino, on 25 anys després s’ha reprès gràcies a la proposta del comú i a la col·laboració de l’Associació de Cultura Popular d’Ordino. Així ho explica Mari Soto, treballadora del comú i membre de l’associació: “Abans sempre hi havia gent a les cases, sobretot les padrines i dones. Es feia la plega dilluns, es reunien per fer el brou i el dia abans es feia la mascarada, això s’ha perdut perquè no sempre hi ha algú.”

El tast del brou consistia en el tradicional robatori, quan s’anava per les cases i s’agafaven les olles amb la barreja de brou, pilota i botifarres blanques i negres per després repartir-lo a la plaça. Soto també recorda com se celebrava el Carnaval amb totes les comissions de festes de cada quart: “Els Contrabandistes baixaven des del Serrat fins a la plaça Major d’Ordino, on es feia el judici, però ara molts estan estudiant a fora i les vacances de Carnaval no són a la mateixa època i és inviable mantenir tots els membres.” En aquest sentit, tot i que enguany l’entitat ha volgut recuperar la vida de poble i les tradicions que no se celebraven des del 1997, no s’ha pogut imitar al cent per cent com es feia antigament pel canvi de realitat. Així, la penjada del ninot de Carnestoltes fet pels joves del Punt d’Informació Juvenil es va dur a terme divendres a la tarda a la plaça Major, una tradició que s’ha recuperat després d’un quart de segle sense fer-se.

La cremada va ser l’acte que va tancar els esdeveniments del Carnaval a la parròquia ordinenca el dia conegut com a dimecres de Cendra. L’arribada de la comitiva fúnebre, que portava el Rei ja difunt, comptava amb el grup tradicional de ploraneres cantant les absoltes acompanyades per la gralla i el tabal dels grallers i tabalers dels Castellers d’Andorra, que van tocar un parell de peces abans de cremar-lo. “Molts cops l’associació, que engloba tota la parròquia, estem recolzats per l’Esbart del Nord, la Coral del Casamanya i els Contrabandistes”, explica Soto. Enguany, la previsió de pluja va impedir la tradicional despenjada del ninot, que se solia realitzar en el moment de fer-li el judici i cremar-lo, però aquest cop es va haver de fer abans perquè no es mullés, segons explica Soto. “Abans els cinc fadrins dels cinc quarts feien el judici i ells mateixos eren els que portaven la veu cantant: dos el despenjaven, dos el jutjaven i entre tots el cremaven. Eren els grups de les diferents comissions qui ballaven al tomb del ninot quan es cremava.” Aquesta edició que reprèn la festa tradicional ha incorporat la novetat dels focs d’artifici. “Van quedar una mica deslluïts a causa de la pluja”, apunta Soto. Tot i això la festivitat es va mantenir amb una vintena d’assistents a qui es va oferir vi bullit i xocolata calenta.

La cremada o l’enterrament de la sardina –tal com es coneix a altres parròquies– és un concepte que té l’origen en la religió. “Dimecres s’entra a la quaresma i durant quaranta dies els divendres no es podia menjar carn i, per tant, es feia sardinada”, explica Soto, que recorda com abans s’aprofitava el foc de la cremada del Rei i es feia un sopar popular, tot i que el 1997 ja no es va fer.

La festivitat del Carnestoltes engloba cinc dies intensos en què l’objectiu és recuperar les tradicions implicant les entitats i les diferents generacions.

Els Contrabandistes, als anys noranta.

tracking