Febre pels calçots

Els calçots agraden a tothom i, si més no, a qui no li agraden ho fa veure. Després d’onze edicions s’ha acabat convertint en tradició a Escaldes-Engordany l’àpat d’aquesta varietat de ceba tendra coincidint amb la celebració de Carnaval.

La primera vegada que es va organitzar, el 12 de febrer del 2012, va ser com a complement de la festa dels Tres Tombs de Sant Antoni. En la seva estrena l’àpat va aplegar més de 200 participants al vestíbul del Prat del Roure. Es van preparar 10.000 calçots i 52 quilos de botifarra i l’esdeveniment va ser molt ben acollit per tothom, deixant entreveure que darrere d’aquella primera edició en vindrien moltes altres. La Unió Pro-Turisme d’Escaldes-Engordany va ser l’organitzadora d’aquella trobada, que va esdevenir amb el pas dels anys una calçotada popular consolidada a la parròquia.

Tot i que la primera edició es va celebrar juntament amb els Tres Tombs, la calçotada es va haver de reprogramar quan el 2013 els tradicionals recorreguts de car­ruatges i cavalls es van deixar de fer. Jaume Ambor, president de l’entitat, afegeix que estan en procés de recuperar la festivitat, que va desaparèixer en considerar-se que la gent ja “no hi participava gaire”. Per aquesta raó, ja en la segona edició de la calçotada es va decidir celebrar-la juntament amb la resta d’actes organitzats per l’entitat durant la setmana de Carnestoltes, mantenint la ubicació al carrer dels Veedors.

Ambor recorda que el primer cop que es va fer la calçotada va ser per respondre a la necessitat dels visitants que acudien a la festa dels Tres Tombs i volien menjar alguna cosa. Una dècada més tard són molts els que esperen el cap de setmana de Carnestoltes, ja no només per disfressar-se o veure les rues, sinó per gaudir dels calçots a l’aire lliure.

L’any passat la febre pels calçots, sumada al bon temps i les ganes d’aire lliure, van causar que es desbordessin els pronòstics dels organitzadors, que van acabar fent curt de menjar.

Ambor, que aleshores ja era president de l’entitat, fa memòria i apunta que a causa de la situació sanitària per la qual estàvem passant “no s’esperava tanta gent”. De fet, els organitzadors van haver de desdoblar-se i crear dos punts de recollida, ja que només es permetia agafar els calçots per emportar. El resultat va ser els dos carrils de la via que pujava des de la Dama de Gel plens de gom a gom, i el Prat del Roure atapeït de persones a peu, en moto i cotxe esperant per recollir la tradicional ceba cuita i endur-se-la a casa.

L’any passat la Unió Pro-Turisme va preparar 6.000 calçots, i amb vista a l’allau de persones que van voler gaudir de la calçotada d’Escaldes aquest any van decidir comprar-ne 10.000 “per no quedar-se sense”. Ambor concreta que l’operativa per posar en marxa la calçotada s’inicia aproximadament amb dues setmanes d’antelació, amb la compra dels calçots. Un dia abans ja es carreguen les neveres de begudes, mentre que l’aliment els arriba a les set del matí del mateix dia de la calçotada. Una “feinada”, tal com descriu el president, que es reparteixen entre una quinzena de persones, que a les sis del matí de la celebració de l’esdeveniment popular ja es troben al carrer dels Veedors per començar a preparar-ho tot. Els calçots es comencen a cuinar a les deu del matí perquè a dos quarts d’una, amb l’arribada dels primers assistents, ja estiguin a punt.

“És molta feina per la poca gent que som però ho fem pel poble”, afirma el president, afegint que el principal objectiu de cada edició és que “vingui molta gent i s’ho passi bé”.