x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Recordes quan

La veu de Sant Esteve

Es compleixen tres dècades de la inauguració de l’orgue d’Andorra la Vella. Les possibilitats expressives de l’instrument, utilitzat inicialment per a la litúrgia, van motivar la creació del cicle internacional de concerts.
L'església de Sant Esteve durant el concert d'inauguració de l'orgue.

L'església de Sant Esteve durant el concert d'inauguració de l'orgue.

L'església de Sant Esteve durant el concert d'inauguració de l'orgue.

ARXIU COMUNAL D'ANDORRA LA VELLA
Actualitzada 20/11/2021 a les 11:55
El 15 de juny del 1991, l’organista holandès Jan Willen Jansen feia sonar les primeres notes de l’orgue de l’església de Sant Esteve. Aquell recital inaugural, davant d’un nombrós i expectant públic, posava fi a un procés de tres anys per dotar el temple d’un nou instrument.

Amb un cost aproximat de trenta milions de pessetes –que van ser aportats pel Govern, el comú de la capital i l’Agrupació de Bancs Andorrans (ABA)–, aquest era el primer gran orgue que s’instal·lava al Principat. “És cert que el de l’església d’Escaldes-Engordany és anterior, del 1987, però no té ni les dimensions ni les possibilitats expressives del d’Andorra la Vella”, explica l’organista titular de Sant Esteve i director artístic del festival Orgue&nd, Ignacio Ribas.

I és que l’instrument té una sèrie de característiques que el fan únic al país: consta de tres teclats de 56 notes, un total de 32 registres i 2.137 tubs. Va ser fabricat pel mestre Georges Danion –hereu de la gran tradició d’orgueners de Montpeller– i permet interpretar tot tipus de repertori. “S’hi pot fer des de música del Renaixement fins a obres romàniques i contemporànies. És molt versàtil i s’adapta a tots els estils”, assegura Ribas.

Ara fa deu anys, a més, l’orgue de Sant Esteve es va modernitzar amb la incorporació d’un combinador electrònic de registres que permet memoritzar més de 70.000 combinacions. Per entendre’ns, els registres són una sèrie de botons i palanques que permeten a l’intèrpret regular el pas de l’aire pels diferents jocs de tubs, i seleccionar així el tipus de so que es requereix en cada passatge. El sistema electrònic estalvia a l’organista haver d’activar o desactivar manualment els dispositius, a l’hora que obre un ventall de possibilitats tímbriques pràcticament infinit. “Aquest és un dels aspectes que més valoren els intèrprets que ens visiten”, subratlla Ribas.

Inicialment, però, l’orgue de la capital es va utilitzar exclusivament amb finalitats litúrgiques, prenent el relleu de l’harmònium –un instrument més modest–, que s’havia fet servir fins aleshores. De fet, quan el setembre del 1988 el rector de Sant Esteve, mossèn Pau Vidal, es va adreçar per carta al cònsol Manel Pons, va posar en relleu que el temple necessitava l’instrument, entre altres coses, per “solemnitzar les celebracions que tenen lloc a l’església”. I així va ser durant els anys següents. “A part del concert d’inauguració, durant la dècada dels noranta l’orgue només es va fer servir un cop per a un recital, dins el marc de la Temporada de Música i Dansa”, recorda l’organista titular de Sant Esteve.

Fins que, després de molts esforços, l’any 2000 es posava en marxa el Cicle Internacional d’Orgue. Ribas relata, en aquest sentit, que “va costar moltíssim engegar aquest projecte. Vaig trucar a moltes portes, vaig buscar tot tipus de patrocinadors, però la idea no s’acabava d’entendre. I era una llàstima que un instrument així no es pogués aprofitar per fer concerts”.

Finalment, la creació de l’Associació Amics dels Orgues de la mà de l’Arxiprestat d’Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà va permetre materialitzar la proposta. “Vam fer el primer concert el Nadal del 1999, fora del cicle, i pocs mesos després ja va començar el festival pròpiament dit”, comenta el director artístic.

Ara, el projecte més urgent és fer una revisió a fons de l’instrument. “Igual que un cotxe, un orgue necessita un manteniment mínim anual, però, a més, cada cert temps també cal fer una intervenció molt més en profunditat. L’instrument agafa pols, perd afinació i hi ha peces elèctriques que cal substituir”, assenyala Ribas. L’intèrpret també posa xifra al cost d’aquesta ITV: uns 40.000 euros.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts