x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Recordes quan

Un crim impactant

Fa vint anys, la matinada del 14 d’abril del 2000, es va produir en un carreró d’Escaldes l’assassinat d’un menor, Nuno Ribeiro. La violència i les circumstàncies dels fets van provocar que fos un dels homicidis amb més ressó al país
Agents de policia al carreró on es va trobar el cos de Nuno Ribeiro.

Un crim impactant

Agents de policia al carreró on es va trobar el cos de Nuno Ribeiro.

Arxiu
Actualitzada 27/09/2020 a les 13:19
Andorra és un dels països amb una de les taxes d’homicidis intencionats més baixes del món, però tot i així puntualment es produeixen morts violentes que queden en la memòria dels ciutadans, com la que s’ha viscut aquesta setmana a la Vila del Sol, a Encamp.

Ara fa dues dècades, Nuno Miguel Ribeiro de Araujo, un jove resident portuguès de 17 anys obertament homosexual, va sortir la matinada del 14 d’abril del 2000 amb amics a prendre una copa i posteriorment es va dirigir a visitar la seva parella, però durant el trajecte va rebre una brutal pallissa en un carreró d’Escaldes-Engordany que li va provocar la mort. Un vianant va trobar el cos a primera hora del matí estès a terra i envoltat de sang i l’autòpsia va determinar que havia traspassat per les lesions que li havien causat setze puntades de peu al cap. En un primer moment es creia que el mòbil de l’assassinat podria haver estat passional, però la marca d’una vamba al crani de la víctima va fer descartar la hipòtesi.

Dos dies després la policia va detenir dos joves com a presumptes autors de la mort: un de 20 anys i un altre de 22 amb una estètica skin o cap rapats sense antecedents penals, però fitxats per actes violents. Els dos joves van confessar haver participat en l’agressió, tot i que les declaracions dels detinguts van esclarir que la brutal pallissa l’havia donat el més gran, qui també va detallar que les vambes tacades de sang les havia rentat perquè les necessitava per viatjar fins a Barcelona. El més jove afirmava que havia estat present al lloc dels fets, però que no havia participat en l’atac, i els dos van reconèixer que havien ridiculitzat la víctima per la seva condició homosexual, tot i que van negar que això originés l’agressió. El relat dels fets que van passar aquella matinada i que el principal autor de la mort del menor va fer davant la batlle denotaven que no hi havia penediment i ambdós van ser processats per assassinat i enviats a la presó. Les defenses van al·legar en el judici que els joves estaven ebris la nit dels fets, en un “estat d’eufòria incontenible” que no els va permetre ser conscients dels actes comesos, que cap d’ells formava part de grups xenòfobs i que no hi havia intenció de matar-lo.

El Tribunal de Corts va condemnar el detingut de 22 anys, considerat com a autor responsable de l’homicidi de Nuno, a setze anys ferms de presó per haver actuat amb crueltat innecessària i abús de superioritat, i a un delicte menor d’actes atemptatoris contra la dignitat de les persones per burlar-se de l’homosexualitat del menor. Així mateix, la sentència detallava que havia d’indemnitzar la família de la víctima amb 14 milions de pessetes i ser expulsat del país. El segon jove, de 20 anys va ser condemnat a cinc anys ferms de presó per un delicte d’omissió de socors i a una contravenció penal de lesions perquè les acusacions van considerar provat que havia participat en l’atac amb un cop de puny.

La defensa de cada acusat va recórrer contra la sentència al Tribunal Constitucional, que el maig del 2002 en va anul·lar una part en considerar les reclamacions de l’advocat del condemnat per homicidi. Les condemnes a cadascun dels acusats es van reduir un any, els quals també van quedar absolts del delicte menor d’atemptat contra la dignitat de les persones. Ambdós van complir la pena fora del país.

A Nuno se’l va recordar amb diversos actes, com un concert de rock contra la violència o la creació de l’associació Som com Som, que va iniciar la lluita pels drets del col·lectiu LGTBIQ+ arran de la seva mort.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts