Sensibilització social

L’Associació de persones amb diversitat funcional d’Andorra (AMIDA) va néixer gràcies a les inquietuds d’un grup de joves amb discapacitat que a final dels anys vuitanta es van adonar de la necessitat de promoure accions per fer visibles les seves carències, així com donar més informació als ciutadans.

Sensibilització socialArxiu

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’únic col·lectiu que va començar a lluitar per la promoció i el foment dels drets de les persones amb discapacitat va néixer el 9 de novembre del 1989 sota el nom d’Associació de Minusvàlids i Disminuïts d’Andorra (Amida). “A l’inici de la dècada dels vuitanta hi va haver un ventall d’accidents que van afectar gent jove, com el cas d’Albert Llovera, Toni Ruiz, Evarist Rogel o Pere Capdevila, entre d’altres”, explica Antoni González, cofundador de l’associació i vocal de la junta actual. La relació que tenien entre si pel fet de compartir experiències similars va fer que aquest grup de joves comencés a trobar-se sovint per compartir inquietuds de les situacions de cadascú. “Amida reivindica la necessitat d’una sèrie de drets cap als discapacitats, els quals ara anomenem persones amb diversitats funcionals”, comenta.

Amida va començar a desenvolupar-se gràcies a unes quantes persones. “Érem uns cinc o sis”, recorda González, però l’empenta i les ganes de treballar dels membres per fer visibles les reclamacions de les persones amb discapacitat van fer que Amida cada vegada tingués més difusió. De mica en mica van anar demanant solucions a problemes que no es tenien en consideració com voreres sense rampes, la inexistència de semàfors per a invidents, pendents perillosos i sense baranes, ascensors massa estrets o senyalitzacions de trànsit amb una alçada poc apropiada per a un invident, entre d’altres. “Va ser un procés lent. És evident que a mesura que es van reivindicant necessitats, drets i inquietuds de les diferents discapacitats, els processos amb l’administració són lents. T’escolten però picant pedra es va fent camí. La figura de Pere Capdevila com a president va ser clau”, detalla el cofundador. Amida també va fer pressió perquè a Andorra existís una reglamentació que atengui les seves necessitats, així com una ordenació que recollís el dret d’una pensió econòmica per a les persones amb dificultats. “Un moment important per a nosaltres neix abans de crear l’associació, quan el senyor Toni Ubach, quan era director de la CASS, va crear la PAM [pensió d’adults minusvàlids], que era una pensió de poca quantitat econòmica que el discapacitat assolia amb la majoria d’edat i li donava una cobertura medicosocial. Va ser un bon inici per part del Toni”, recorda González. Altres accions socials que Amida va dur a terme van ser enganxades d’adhesius en cotxes estacionats en zona de minusvàlids, així com cartells de color vermell a les portes del Servei de Telecomunicacions (STA) perquè no disposava d’un accés per a les persones amb discapacitats físiques. “L’STA ha fet cas omís de la legislació vigent, segons la qual tots els edificis públics construïts a partir del 1988 han de disposar d’entrades accessibles per a tots els discapacitats”, reclamava un dels membres de l’associació.

I 30 anys després Amida, que ara és Associació de Persones amb Diversitat Funcional, s’enorgulleix de les reivindicacions i és conscient que encara hi ha feina a fer. “S’han viscut èpoques molt diferents. De més i de menys activitat, amb més i menys dificultat, però amb el mandat de l’Agustina Grandvallet hi ha molta dedicació i un caire molt bo”, conclou.

tracking