x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Recordes quan

Referència empresarial

La Cambra és la veu que trasllada al Govern els neguits dels empresaris des de fa un quart de segle, que s’ha convertit en una institució consolidada i imprescindible per conèixer l’evolució econòmica i contribuir a crear negocis.
Primer comitè de la Cambra de Comerç, celebrat el 1997 i presidit per Jordi Marquet.

Referència empresarial

Primer comitè de la Cambra de Comerç, celebrat el 1997 i presidit per Jordi Marquet.

CCIS
Actualitzada 10/06/2019 a les 07:02
Va ser una de les primeres lleis aprovades després de la Constitució la que va permetre crear la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis. Naixia el setembre del 1993 enmig de “molt recel perquè la classe política entenia la necessitat de la creació d’una Cambra, però era molt difícil fer passar el missatge a la societat civil perquè la gent pensava que faria la competència als sindicats patronals i les associacions que hi havia”, afirma el primer president de l’entitat, Jordi Marquet. L’empresari promotor de la Cambra recorda que “vam haver de fer molta pedagogia per fer entendre que és una institució que defensa l’interès general i és federadora, integradora i dialogant i lluny de fer competència el que fa és donar suport a les associacions i sindicats ja creats”.
El president actual, Miquel Armengol, vincula els dubtes al fet que “llavors la gent era molt individualista i no volia explicar el que feia, i ara ha canviat i s’ha entès que és important el treball en equip”. Armengol era conseller general de la comissió que va tirar endavant la llei “treballant continuament molt a fons” i rememora dos punts clau. El model d’afiliació, “que es va decidir que era obligatòria perquè la filosofia era agrupar totes les empreses i així és més fàcil fer-les participar”, i el finançament, recentment retocat, que “surt d’una part de la quota de comerç que cobra el Govern”, assenyala. El president de l’entitat destaca que “defensar al màxim els interessos de les empreses, treballar en lleis, lluitar contra l’intrusisme, promoure la creació d’associacions i facilitar i simplificar tràmits” han estat tasques de la Cambra, de la qual subratlla la “imatge de serietat i el paper d’interlocutora” del món empresarial davant del Govern. Una missió que Marquet considera essencial perquè “vam veure que la classe política necessitava algú que l’informés dels neguits, ambicions i projectes de les empreses i la Cambra va ser la cadena transmissora”, la que va anar “aclarint la noció abstracta” que hi havia inicialment de l’entitat “i que ara no planteja dubtes per a ningú”, alhora que recalca “el bon lligam i diàleg amb el Govern” que hi ha hagut sempre.
Marquet, president des del 1994 fins al 2000, ressalta el paper de la Cambra de formació i d’informació, plasmada en l’Informe econòmic que es fa puntualment des del publicat el 1996 amb els indicadors del 1995, que va permetre “saber la situació real de les empreses per boca seva i si bé al principi les dades podien ser posades en dubte, a poc a poc tot­hom es va adonar que no ens desviàvem”. La publicació es manté com “un clàssic i una radiografia” econòmica, afirma Armengol. Els dos responsables de l’entitat coincideixen en la importància que ha tingut la relació amb altres cambres “per aprendre i veure fins on pots arribar com han fet les altres per fer pròsperes les ciutats o regions a les quals pertanyen”, puntualitza Marquet, i per obrir portes a negocis entre empresaris andorrans i de fora.
Jordi Marquet qualifica de “boníssima” la feina feta en els 25 anys d’història i lloa “el talent dels presidents” –Ramon Cierco, Francesc Pallàs, Marc Pantebre i Miquel Armengol l’han succeït–, “que ha sigut molt gran, i han sigut molt actius i innovadors”, i agraeix “la feina de tots els companys”. El promotor de l’entitat es mostra optimista amb les iniciatives de la Cambra de l’aeroport i el tren “per desenclavar Andorra i obrir-la a empreses que aportin recursos a les arques públiques”, i apunta la funció de l’entitat per “espedregar el camí” i contribuir a coordinar els projectes i recursos del país perquè corresponguin “al que la població vol”.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts