x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Recordes quan

L'origen del Consell

Ja fa sis segles que els coprínceps, el bisbe d’Urgell Francesc de Tovià i el comte de Foix Joan I, van signar el document que reformaria el Consell de la Terra per millorar la representació a les parròquies andorranes
Document original del privilegi del 1914 conservat a l'Arxiu Nacional

Document original del privilegi del 1914 conservat a l'Arxiu Nacional

Document original del privilegi del 1914 conservat a l'Arxiu Nacional

Consell General
Actualitzada 18/02/2019 a les 07:30
El 2019 és un any molt rellevant històricament per al Principat, ja que es compleixen 600 anys de la creació del Consell de la Terra, l’origen del Consell General. “Sis segles d’història, amb les transformacions lògiques aparellades als canvis polítics i socials que hi ha hagut al llarg del temps, ens converteixen en un dels parlaments més antics del món”, celebrava el síndic general, Vicenç Mateu, a la conferència realitzada per Carles Gascón, historiador i tècnic de Patrimoni Cultural del Consell Comarcal de la Seu d’Urgell. El col·loqui es va dur a terme per a la commemoració dels sis segles de l’atorgament del privilegi del 1419, conservat a l’Arxiu Nacional, “que és precisament l’element que ens fa celebrar aquest 600 aniversari”, comença a narrar l’historiador.
Però, què és aquest privilegi? L’historiador explica que és un document emès l’11 de febrer del 1419, un privilegi concedit pels coprínceps: el bisbe d’Urgell, Francesc de Tovià, i el comte de Foix, Joan I, que concedia la capacitat que els andorrans poguessin escollir dos o tres representants per cada parròquia un cop l’any. “Això comportava una diferència del que es feia anteriorment, que era que aquests representants havien de ser designats quan sorgia un problema”, prossegueix el tècnic patrimonial, i qualifica l’organisme preexistent de laxe i discontinu, que generava molts inconvenients als andorrans. Gràcies al privilegi del 1419 es va regularitzar aquest organisme preexistent, es van esmorteir aquestes disputes i es va institucionalitzar el Consell, “es va passar a tenir un organisme absolutament regularitzat, amb una convocatòria cada any. El Consell es perpetua a partir d’aquí”, apunta Gascón. Al principi el Consell de la Terra es tractava de reunions celebrades al porxo de les esglésies andorranes per tractar el govern i l’organització de les Valls, després es van passar a celebrar al cementiri o a la plaça d’Andorra la Vella i no va ser fins l’any 1702 que la seu del Consell es va instal·lar a Casa de la Vall. “L’evolució fins a arribar al Consell General d’avui dia ha estat molt llarga i complexa, on han canviat moltes coses, però al final n’hi ha alguna d’essencial que es manté”, comenta Gascón, i detalla que ja es parlava de la figura del síndic al privilegi del 1419, però ho feia en plural. El segle XV no era el càrrec que s’entén actualment, sinó que un síndic era una mena de missatger, un representant del Consell a qui li donaven una tasca específica de representació. “Originàriament n’hi podia haver més d’un, de síndic, escollien un per cada problema que s’havia de tractar. Amb el pas del temps aquesta figura s’anirà consolidant com allò que és ara i es començarà a obrir quant a la representació”, indica i precisa que fins aquells moments els possibles membres del Consell procedien tots d’una sèrie de famílies que eren molt específiques d’Andorra, les famílies dels prohoms, de les cases més potents. L’historiador prossegueix que “no va ser fins a final del segle XIX que podran accedir-hi membres d’altres cases més modestes”.
Gascón assenyala que el gran trencament respecte al Consell de la Terra tradicional per arribar al que és avui en dia un dels parlaments més antics del món va ser la Constitució del 1993. Fins aleshores el Consell General (que ja es deia així a partir de la segona meitat del segle XIX) havia estat un òrgan representatiu concedit per la gràcia dels senyors, ja que els orígens al cap i a la fi eren feudals, comenta l’historiador. El Consell General ara exerceix el poder legislatiu i està constituït per vint-i-vuit consellers, elegits per sufragi universal per un període de quatre anys. El síndic general enalteix aquest lluitat trajecte: “Andorra –és evident– ha recorregut un llarg camí a través de la història. Moltes de les incerteses a les quals ens enfrontem avui no són pas més complexes que aquelles que van haver de superar, des de temps immemorials, els homes i les dones que ens han precedit.”
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts