x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Recordes quan

La veu dels bancs

L’associació de bancs compleix 25 anys amb un paper clau en la “modernització de la plaça” amb estratègies de diversificació i homologació internacional, que fan créixer el sector, afirma la directora general, Esther Puigcercós
Entrega d'un xec solidari de l'ABA el maig del 1992 a l'escola de Meritxell.

Entrega d'un xec solidari de l'ABA el maig del 1992 a l'escola de Meritxell

Entrega d'un xec solidari de l'ABA el maig del 1992 a l'escola de Meritxell.

Arxiu
Actualitzada 03/12/2018 a les 07:23
El 1968 els representants de la banca celebren les primeres trobades del que ara és Andorra Banking, denominació actualitzada de l’Associació de Bancs (ABA), reconeguda per un decret del 17 de novembre del 1993. Reunions motivades “perquè la banca va prendre consciència que hi havia aspectes de l’activitat financera que, independentment del projecte de cada entitat, mereixen un tractament col·lectiu”, relata Josep Segura, secretari general de l’entitat del 1995 al 2004. Algunes circumstàncies havien posat en evidència que Andorra podia ser “vulnerable a persones o actuacions amb voluntat de blanquejar diners d’activitats il·lícites” i, a més, la banca havia rebut “algun advertiment” d’un estament lligat a l’àmbit polític del país i es van començar a fer reunions entre els diferents directors generals dels bancs, detalla Segura. El 1968 les entitats actives eren Banc Agrícol i Comercial d’Andorra, que acollia les trobades en un local de la plaça Rebés, Banca Coma, Banca Mora, Banca Cassany, Banca Reig, Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i Crèdit Andorrà.
Les reunions es van institucionalitzar, comenta Josep Segura, “i el 1993 es va prendre consciència que potser calia un organisme que de forma permanent defensés la plaça financera andorrana i tingués una veu pròpia com a col·lectiu”, i va néixer l’ABA, amb Lluís Bardají com a primer secretari general, a qui va succeir Segura, que qualifica “com anys d’absoluta transformació, molta més que ara”, els anys a l’entitat. I recorda que no hi havia regulador, ni pla comptable, “només teníem el 1990 un codi deontològic que ens vam atorgar els bancs, que era pioner i que va servir per evitar l’arribada d’inversions o clients que potser ens haurien dificultat la imatge i la gestió del dia a dia”. El 1995 es crea l’INAF i l’ABA crea un pla comptable que s’aprova, “i va ser un canvi radical perquè es va establir un sistema uniforme per a tots els bancs”, al qual s’afegeix el 2000 l’avís del fisc dels EUA per a totes les entitats que volguessin operar allà, “que són totes perquè si no, no es pot fer banca”, de l’obligació d’intercanviar informació sobre comptes al país de persones amb obligacions tributàries allà, ressalta l’ex-secretari general.
Després arriba l’obertura financera i s’adapten els estatuts de l’ABA perquè cada banc estigui representat pel pes financer que té, exposa Josep Segura, que recalca que “els acords sempre es prenien per unanimitat”. En aquest període s’implanta la fiscalitat a l’estalvi i es crea el procediment per liquidar els rendiments dels no residents, “i es va fer bé perquè amb l’INAF teníem una relació òptima, de confiança, i es feia gestió conjunta perquè el sector i la plaça financera remessin en el mateix sentit i crec que va ser molt positiu”. Segura emfatitza que fa la impressió que hi ha molts canvis amb l’intercanvi d’informació fiscal vigent ara “però això no és un terratrèmol, és una evolució que era previsible i s’anava anunciant”, i remarca que “mai ha existit a Andorra opacitat de desconeixement de qui era el titular del compte”. L’acord monetari, la sortida de BBVA i La Caixa dels bancs del país, l’entrada a l’euro, la crisi econòmica, “el tsunami de BPA” i l’aproximació a la UE són altres reptes històrics que Segura destaca que ha viscut la banca al país.
La directora general d’Andorra Banking, Esther Puigcercós, recalca que la tasca del col·lectiu “segueix marcada per una vocació de servei als membres i pel convenciment que contribueixen de forma decisiva al desenvolupament de l’economia andorrana i els seus ciutadans”, i la millora de la competitivitat.
  • #1 Carles Salvadó
    (03/12/18 22:41)

    El Sr. Josep Segura sembla que no gaudeix de massa bona memòria.
    L'INAF va començar a funcionar a principis del mes d'abril de 1993. La seva primera tasca va ser una proposta legislativa d'ordenació del sistema financer andorrà que va ser aprovada e finals de novembre d'aquell any.
    L'ABA no va crear cap pla comptable. Aquesta iniciativa va ser de l'INAF va ser una iniciativa de l'INAF vista la impossibilitat de tenir un balanç agregat del sistema bancari andorrà donada la disparitat de criteris comptables aplicats per tots els bancs. Durant més de 2 anys si que es van mantenir reunions amb tècnics i auditors externs de totes les entitats, per arribar a consensuar els criteris comptables i evitar a mínims els enrenous que es produiria a nivell informàtics amb la posada en marxa del nou pla comptable resultant. La proposta va ser presentada per l'INAF a Govern i aprovada pel Consell General a mitjans de gener de l'any 2000 i no l'any 1995 com es diu a l'article.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477