Els anhels d'Andorra

François Mitter­rand va ser el segon Copríncep francès a visitar Andorra, primer ho havia fet Charles de Gaulle l’any 1967. “La visita d’un Copríncep sempre és un esdeveniment molt important, el vam organitzar i rebre amb molta il·lusió”, recorda Antoni Garallà, qui era subsíndic general el 1986. Tot i que la seguretat estava confirmada pels serveis del Copríncep i andorrans, es va activar un dels mecanismes més ancestrals d’Andorra: el sometent. Aquesta institució vetllava per l’ordre públic i la pau abans de la creació del Servei d’Ordre l’any 1931. Estava dirigit pel capità, que tenia a les seves ordres els deseners. Cada desener va coordinar la seguretat d’un tram de carrer o pont.

Mitterrand va ser el Copríncep que va viure la transformació institucional del país. La seva visita es produïa en un moment clau, després de l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea i just quan es començava a parlar de la necessitat de tenir una Carta Magna. “El Copríncep Mitterrand és un dels que es va obrir més a favor d’Andorra i dels que ha estat més a favor dels anhels d’Andorra. Va ser qui va començar a parlar de què alguna es podia fer perquè el país tingués una Constitució”, explica Garallà.

Només va estar al país un dia però va poder visitar indrets de les set parròquies i institucions com el Comú d’Andorra la Vella o el Consell General, on va ser rebut pel Síndic General, Francesc Cerqueda, el cap de Govern, Josep Pintat, i els cònsols Manel Pons i Antoni Cerqueda. Mitterrand també es va reunir amb el seu homòleg, el Copríncep Joan Martí Alanis. El president de la República Francesa va voler estar en contacte amb els ciutadans i va pronunciar dos discursos, un al Consell General, i l’altre a una plaça del Poble plena de gom a gom per escoltar-lo. Les seves paraules reclamaven la necessitat d’una transformació econòmica, social i institucional. "L’obertura al món exterior és vital per a les valls i els seus habitants", va afirmar. Mitterrand va assegurar que França donaria suport per assolir "una gran llibertat i una facilitat de circulació dels béns i mercaderies en el si de l’espai europeu". Davant els dubtes i les inquietuds pels canvis, va afirmar que era un moment per l’esperança i va acabar el seu parlament amb un “visca Andorra”.

El Copríncep va tornar a Andor­ra el 26 d’octubre del 1993, un cop ja aprovada la Constitució. Durant el seu discurs al Consell General es va congratular de la posada en marxa del Consell Superior de Justícia, garant de la seva independència, i del Tribunal Constitucional, que iniciava el seu camí l’endemà de la seva visita. En definitiva, el Copríncep estava orgullós que Andorra fos un “Estat de dret sobirà” reconegut internacionalment.