El primer gol

El debut de la selecció de futbol com a membre de la FIFA i la UEFA va ser el 13 de novembre del 1996, en un partit contra Estònia, que va acabar 1 a 6

Els jugadors que van disputar el partitFAF

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Nervis i il·lusió. La FIFA i la UEFA acabaven d’aprovar la selecció de futbol andor­rana com a oficial, que estava a punt de disputar el primer partit internacional, una trobada contra Estònia.

“Érem 40 o 50 jugadors i el seleccionador, Isidre Codina, només en podia triar 20. Vam estar entrenant per al partit durant quatre mesos”, recorda Agustí Pol, jugador que va esdevenir clau.

El 13 de novembre del 1996, a les 20.30 hores, 1.500 persones van omplir l’estadi per participar en primera persona del somni andorrà. L’àrbitre va fer sonar el xiulet per donar l’inici al partit i Estònia va atacar fins aconseguir encetar el marcador, al minut 35. Els nervis de l’equip debutant eren notables fins que un jove estudiant de 19 anys i futbolista del Santa Coloma de Gramenet, Agustí Pol, no va perdonar una errada del rival i va marcar el primer gol de la selecció, que significava l’empat i un esclat d’il·lusió per a tota l’afició. “Va ser brutal. El millor gol que recordo. Era com si haguéssim guanyat el partit... Tots ens vam abraçar perquè era un reconeixement a l’esforç que havia fet tot­hom” explica Pol.

L’esgotament físic es va fer palès en els de Codina, qui va haver de canviar quatre jugadors per lesió, i van acabar assumint cinc gols més. “A la segona part vam abaixar el ritme. Estaven més ben preparats físicament”, comenta. Finalment, l’àrbitre va fer sonar el xiulet i el primer partit oficial de la selecció va acabar amb un resultat d’1 a 6 a favor d’Estònia. Tot i així, l’estrena va ser un brot d’il·lusió per a tothom. Els diaris estrangers van qualificar l’actuació de l’equip tricolor de “digna” tenint en compte la diferència física entre ambdós conjunts, els jugadors es van sentir professionals i la federació va arribar a un acord amb la televisió alemanya UFA per vendre els drets televisius de la selecció fins al 2004, pels quals va cobrar 40 milions de pessetes. “Em sentia molt gran. Tots els dies tenia entrevistes i em veia a la televisió marcant el gol. Em sentia molt professional”, conclou el futbolista.

tracking