Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Recordes quan

Col·lecció exòtica

Museu Areny de Ciències Naturals. El doctor Pau-Xavier d’Areny-Plandolit va fundar el primer museu del Principat, dedicat a la zoologia i a la botànica
La mostra d'animals taxidèrmics es va exposar a Ordino de 1935 a 1948

Museu Areny

La mostra d'animals taxidèrmics es va exposar a Ordino de 1935 a 1948

Ramon d'Areny-Plandolit
El museu comptava amb uns 1.700 éssers naturalitzats.

Museu Areny estruç

El museu comptava amb uns 1.700 éssers naturalitzats

Actualitzada 16/04/2018 a les 09:47
Doctor de professió, el dissetè fill del baró Guillem d’Areny-Plandolit, practicava la taxidèrmia com el seu passatemps preferit. Pau-Xavier d’Areny-Plandolit era un home polièdric. Publicava manuals de medicina i tenia diversos negocis, entre els quals clíniques d’obstetrícia i un museu d’animals dissecats a la capital catalana. “Es va frustrar quan no va obtenir la plaça de director del Museu de Ciències Naturals a Barcelona”, indica l’historiador Joan Peruga.
Va ser llavors quan va decidir apostar per l’atractiu turístic del Principat i va demanar al seu amic, l’arquitecte Antoni Darder i Marsà, construir un hotel a Ordino. L’edifici, situat al costat de la casa familiar, finalment va ser el Museu Areny de Ciències Naturals. El primer museu del país obria les seves portes l’any 1935 amb la seva col·lecció d’animals dissecats. Ocells, girafes, lleons, serps i, fins i tot, elefants que ell mateix havia preparat. També amb un recull de plantes i minerals. “El museu tenia unes 1.700 peces naturalitzades que va fer portar des de Barcelona”, indica Peruga. Aquest repertori d’espècies exòtiques dissecades era una atracció per a la població. “Era una manera de veure animals que no havien vist mai perquè no tenien pel·lícules com ara”. El doctor intentava reproduir els ecosistemes dels animals en aquest espai. “La seva intenció era oferir un valor pedagògic”, opina Peruga.
En un petit edifici annex al museu s’hi va instal·lar un taller de taxidèrmia, dirigit per Josep Nogués, on es feien treballs per al mateix museu i també encàrrecs per a museus i particulars de l’estranger. Era habitual que les famílies més adinerades de l’època tinguessin animals naturalitzats a casa. El museu es va complementar amb els jardins de la casa familiar, els primers concebuts amb un objectiu “merament decoratiu”, segons indica la guia patrimonial de l’actual Museu d’Areny-Plandolit.
El senyor d’Arreny-Plandolit va comptar amb l’ajuda del seu fill Ramon per a dirigir el projecte. Fou ell qui va realitzar les fotografies del museu que actualment formen part del fons de l’Arxiu Nacional d’Andorra. A l’arxiu també hi ha documentació on podem veure com el museu “publicitava l’obtenció de noves peces”, destaca l’historiador Jordi Guillamet. La família també va incloure una secció dedicada al museu a la seva publicació mensual Andorra agrícola.
El turisme es començava a desenvolupar al principi del segle XX. El visitant trobava en aquestes valls un entorn acollidor, tot i que no hi havia infraestructures turístiques i la xarxa viària encara molt deficient. El museu, però, no va ser un negoci rendible. “Amb l’arribada de la guerra civil espanyola i de la segona guerra mundial després, per aquí no venien turistes”, afirma Peruga.
El doctor Areny-Plandolit va morir el març del 1936. Dotze anys després la seva família tancava el museu i venia la col·lecció al Museu d’Antropologia de Barcelona. “Ara a Ordino només un flamenc i poca cosa més”, destaca Peruga. L’edifici actualment alberga l’Auditori Nacional.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477