La joia del museu

Ara fa vint anys quedava vist per a sentència el judici pel robatori del Beatus de Liébana. El còdex estava exposat al Museu Diocesà d’Urgell fins que el 29 de setembre de 1996, tres encaputxats se’l van emportar després de reduir l’encarregada amb un aerosol. La notícia va causar un gran impacte pel gran valor del manuscrit. “Va ser el drama més fort que he patit mai perquè era el tresor més gran del museu”, assegura mossèn Antoni Cagigós, qui llavors era el director.

Datat a l’últim quart del segle X, el manuscrit és una còpia del comentari de l’Apocalipsi redactat a finals del segle VIII per Beat de Lièbana en resposta a les tesis adopcionistes defensades per Elipand, Bisbe de Toledo i per Fèlix Bisbe d’Urgell. Està conformat per 239 folis, 76 dels quals contenen il·lustracions que són les que donen valor al llibre. Un valor que quan va ser robat rondava els 18 milions d’euros.

En aquell moment, la guàrdia civil va iniciar una investigació per trobar el manuscrit i els seus captors. “Pensàvem que només un miracle ens tornaria el Beatus a la Seu”, recorda Cagigós. Cinc mesos després van trobar el llibre a la consulta d’un psiquiatre a la ciutat de València. “Sembla ser que primer el van amagar a una muntanya del Cadí, després els lladres van quedar amb qui havia ordenat el robatori a un hotel de Barcelona”, indica el mossèn. El cervell de l’operació hauria enganyat als seus socis, ja que segons es va saber al judici “van intercanviar un maletí amb el llibre i un amb papers de diari, en lloc de diners”.

El suposat cap del robatori, va ser identificat com a Gilbert Ollier, però posteriorment es va constatar que l’autor havia utilitzat la identitat d’una altra persona, sense cap relació amb el delicte. “És molt curiós com aquell home va enganyar tothom”. L'Audiència de Lleida va condemnar a un total de disset anys de presó a set persones en considerar provada la seva participació en el robatori del còdex. La pena més greu, de quatre anys, va ser imposada al fals Gilbert Julienne Ollier, “però en el seu segon permís penitenciari va fugir, diuen que a Brasil, i mai hem sabut res més d’ell”, rememora Cagigós.

Tampoc s’ha sabut mai qui era comprador interessat en el Beatus de Liébana. La història va tenir un final feliç i el febrer del 1998 el director general de la guàrdia civil, Santiago López Valdivielso, va retornar al bisbe de la Seu d’Urgell, Joan Martí. “Vam fer un acte solemne a la catedral per rebre al Beatus a la Seu i molta gent va acudir a veure el llibre”, afirma Cagigós. A la cloenda de l’acte els veïns van desfilar pel centre de la capella per contemplar el llibre. El Beatus semblava ben conservat però, després d’estudiar-lo minuciosament, es van adonar que li faltava la pàgina 15, “la deu tenir el possible comprador”.

Actualment, el manuscrit forma part de la col·lecció del museu, però per raons de seguretat actualment s’exposa un facsímil. “Hi ha algú que té la pàgina que ens falta i no ens podem arriscar a què vulgui tenir-lo complet”, indiquen des del museu. Mossèn Cagigós va editar el llibre ‘El beatus de la Seu d'Urgell i totes les seves miniatures’ el 2001. “Li vaig regalar un exemplar al Sant Parr Joan Pau II al Vaticà i va dir que és un llibre preciós”, explica amb orgull el mossèn.