Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Recordes quan

"Correus andorrans"

L’organització del servei postal. Andorra mai ha comptat amb un sistema de correus propi i presenta la peculiaritat que el regulen dues administracions estrangeres. Per entendre la situació, cal remuntar-se dos segles enrere.
Les oficines de Correos i La Poste a Andorra la Vella a mitjans dels anys cinquanta

"Correus andorrans"

Les oficines de Correos i La Poste a Andorra la Vella a mitjans dels anys cinquanta

Actualitzada 05/02/2018 a les 07:51
Tot i haver somniat amb un servei postal propi, des dels anys trenta del segle passat Andorra compta amb un sistema dual, gestionat pels Correos espanyol i per La Poste francesa. La seva instal·lació al país no va estar exempta de polèmica i darrere s’hi amaguen un xoc entre les administracions espanyola i francesa, les queixes dels òrgans institucionals del Principat i la involucració del personatge suís Friedrich Weilenmann.
Segons explica la doctora en geografia i història Maria Jesús Lluelles en el llibre El segle XX. La modernització d’Andorra, a les acaballes del segle XIX ja existia un servei de repartiment de cartes al Pirncipat per part de les dues administracions, però el Congrés de la Unió Postal Universal (UPU) del 1878 a París va atribuir a Espanya la concessió perquè s’encarregués de forma exclusiva del servei de correus de les Valls. Davant d’aquella decisió, França no es va quedar amb els braços plegats i en la trobada de l’any 1906 a Roma va demanar que es modifiqués aquell article i que s’atribuís la concessió als dos països per igual. La batalla, no obstant, seria llarga.
Fins que Espanya no va obrir l’1 de gener de l’any 1928 la primera oficina de Correos al Principat, el país veí no va reaccionar. I va fer-ho recorrent als organismes internacionals, a qui reclamava poder intervenir en l’organització de serveis públics com el de correus. Després d’anys de negociacions intenses, en el Congrés de l’UPU que se celebrava el 1929 a Londres, França va demanar oficialment la modificació de l’anomenat artículo andorrano. El 30 de juny de l’any següent, recorda Maria Jesús Lluelles al seu llibre, va signar-se “l’acord hispanofrancès, entre Correos i La Poste, sobre el servei postal a Andorra, que assegurava el servei de correus al país per ambdues administracions, de manera conjunta i coordinada”. El text obligava els dos estats a “prestar-se ajuda mútua i a establir els organismes postals necessaris que dependrien de l’administració metropolitana corresponent”. La Poste va obrir despatx al Principat el 16 de juny del 1931. Tot i que en aquell moment el Consell d’Andorra es declarés contrari a un servei que no controlava, des d’aleshores, el correu destinat a Espanya va passar a ser assumit pels espanyols i el que anava cap a França, pels francesos.
La idea de crear un servei nacional ja corria aquells anys. Com recull l’historiador alemany Gerhard Lang-Valchs en un dels seus articles sobre el servei postal a Andorra, “un corredor de bestiar suís anomenat Friedrich Weilenmann volia encarregar-se oficialment del correu andorrà i va aconseguir alguns suports clau al país, com el de l’aleshores bisbe d’Urgell, Justí Guitart, encara que no podria exercir massa pressió”. El novembre del 1932, després d’haver aconseguit una concessió per emetre segells, Weilenmann va obtenir els poders del Consell per sol·licitar l’ingrés d’Andorra a l’UPU, però el govern suís no va donar curs a aquella demanda, que no es recuperaria fins ben avançat el segle XX.
“La situació actual es tracta d’una reminiscència del passat”, especifica Maria Jesús Lluelles. Això no vol dir que actualment el servei postal a Andorra estigui endarrerit. El director de Correos, Luís Díaz Vázquez, explica que, en el cas del sistema espanyol, “està tot informatitzat, amb les mateixes tecnologies que a Espanya”. Tot i així, especifica que no és el mateix per a La Poste, que encara conserva el sistema antic i de forma manual. El primer govern d’Òscar Ribas va plantejar-se nacionalitzar el servei, però quan va prendre el relleu de la presidència el liberal Marc Forné de seguida va desaparèixer aquella idea. “El cost és molt elevat”, apunta Díaz, que afegeix que “el govern d’Andorra s’està beneficiant de la situació actual”. “En realitat, a tothom ja li va bé”, conclou Lluelles.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477