Invasió àlien al Pas

Construir grans estàtues de gel i fer-les competir. L’hivern del 1997 un seguit de blocs de neu premsada que van acabar tenint forma d’extraterrestres van envair el Pas de la Casa. Era el primer concurs d’escultures de gel al poble fronterer.

Invasió àlien al PasImma Torra

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Un ET, un bar galàctic, extrater­restres sense nom assegudes en una trona i una nau espacial, entre molts altres monstres de l’univers, van aparèixer de la nit al dia a començament de febrer als carrers del Pas de la Casa ara farà 20 anys. I no va ser pas una invasió alienígena que vingués de sorpresa: allò estava més que estudiat. Formava part del xou del primer concurs d’escultures de gel que es va organitzar al Pas de la Casa l’hivern del 1997, una activitat que va impulsar el comú encapçalat per Jordi Mas i Jaume Ramond amb la idea d’oferir activitats alternatives als turistes que massivament visitaven el poble fronterer en plena època d’esquí. Inspirada en les competicions d’estàtues congelades del Canadà i la Xina, populars arreu del món, la corporació que en aquell moment manava a Encamp va voler implantar la idea aquí. “També era una manera de donar una opció nova als artistes del país i de fora. Era una època molt diferent i era el que es portava llavors”, recorda l’exmandatari Jordi Mas.

Etiquetes:

Però per posar en marxa tot allò no van anar pas a fer cap incursió al Canadà ni a la Xina per veure com es posava la infraestructura en marxa: va ser qüestió de trobar la manera d’apilar i premsar molta (moltíssima) neu per crear glaçons de mida gegant i poder-los plantar fins al punt del certamen perquè els participants –es va començar, i així ha seguit amb els anys, amb una categoria d’artistes professionals i una altra de ciutadans amateurs– els tinguessin a punt per escolpir-los com millor poguessin. Una tasca que no sempre és evident, ni fàcil, quan es tracta de treballar amb gel. “Vam veure, i sobretot amb els anys ha anat passant més, que els artistes van inventar eines per treballar el gel... amb una fusta i molts claus, per exemple, perquè la serra mecànica per a la neu premsada no va bé”, descriu l’ara cap d’àrea de Museus i Tradicions d’Encamp i que ha conduït i viscut el projecte des del principi fins avui.

“La logística és força complicada, perquè fa falta neu neta, que sigui molt blanca, que després s’ha de sanejar amb un producte especial que fa que s’endureixi. Però el primer any no teníem ni idea de com fer-ho ni tampoc de quin seria el resultat!”, reconeix. Turbines, camions, excavadores, uns quants treballadors que dediquen una setmana de feina sencera a l’esdeveniment i... neu i fred. Són elements indispensables per assegurar que el festival de les figures de gel pugui dur-se a terme i això, “encara que sembli una paradoxa tractant-se del Pas de la Casa, no sempre ha estat possible!”, recorda Helena Laza, actual cap de Cultura del comú. Els anys que no hi ha hagut prou neu s’han hagut de fer viatges al cap del port per recollir-ne a cabassos. I quan ha fet calor, com l’any passat sense anar més lluny, s’ha hagut de suspendre el certamen. Quin remei, ves.

Però quan ha fet fred, no ha tingut pas compassió. Hi ha hagut anys que els artistes del gel han hagut de treballar amb temperatures d’entre 10 i 12 sota zero, una circumstància que s’ha intentat pair amb mètodes diversos. Una xocolata o un cafè calentó no han fet pas nosa. “I fins i tot algun cigaló he vist!”, riu Arnó.

Passats els primers anys, i amb la idea d’aportar glamur a la cita, el festival de gel va anar convidant padrins. La primera va ser la vídua de l’explorador marítim Jeaques Cousteau i més endavant s’hi sumaria la cantant Núria Feliu. “Uns coneguts ens van posar en contacte amb la senyora Cousteau i va ser la presidenta d’honor del concurs. Fins i tot es va parlar de fer a Andorra una fundació Cousteau però al final no va poder ser”, assenyala Jordi Mas. En lloc del mar es va seguir apostant per la neu.

tracking