Talent innat per interpretar

La quarantena va fer sorgir l’interès de Canòlich Giribet, actriu de la Jove Companyia de Teatre, per la interpretació. L’obligació d’estar tancada a casa va portar Giribet a aficionar-se a mirar sèries i pel·lícules, primer per entreteniment, més tard com a mètode d’aprenentatge. “Em passejava per casa copiant escenes que havia vist als personatges”, explica l’actriu, afirmant que sobretot es va centrar en musicals tot i que “cantar mai ha estat el meu fort”. Una de les pel·lícules que més van reproduir és La la land, així com d’altres de comèdia que, a diferència d’aquestes, no solia imitar tant. Giribet assegura que abans d’això no havia tingut “cap mena d’interès” per la interpretació. “Vaig tenir clar de seguida que m’agradava i que m’hi volia dedicar”, explica.

Amb la il·lusió de poder aprendre’n molt més va començar a fer classes a l’Animal Escola de Teatre i més tard va presentar-se a les proves per accedir a la Jove Companyia de Teatre. “Feia molt poc que havia començat i potser el meu canvi és el que més es veia. Sento que ho faig bé gràcies a les ganes que tinc i hi poso, em surt molt innat”, afirma. La laurediana de 17 anys està cursant segon de batxillerat i ja pensa en el futur. Canòlich Giribet menciona que abans de la quarantena “estava molt verda” i no tenia ni idea a què es volia dedicar, “potser hauria fet periodisme, com la meva mare, però vaig acabar descartant l’opció”. Ara, se sent molt satisfeta de tenir clars els seus desitjos i s’està preparant per presentar-se a les proves d’accés per entrar a l’Institut del Teatre de Barcelona o al de Madrid. També manté com a tercera opció l’Eòlia, “tot i que és privat”, però la manté perquè accedir a l’Institut del Teatre “és molt difícil perquè hi ha molt poques places i molta gent que s’hi presenta”. Amb tot, la jove assegura que li agradaria molt “entrar al món” i té preferències per dedicar-se al cinema. Per complir-ho, preveu ja l’any vinent començar-se a apuntar a càstings per veure com funciona i així poder-ho compaginar amb la formació.

L’actriu, tot i tenir poca experiència en el món teatral, va interpretar Troianesun paper “poc destacat, però molt dur”. Concretament, interpretava un monòleg d’una dona que havia estat violada. Per posar-se al seu lloc va ser-li de molta ajuda veure pel·lícules i sèries que li “transitessin el sentiment de ràbia”.