x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
L'hora dels mil·lennials

Cançons amb to internacional

Ladis Baró, de 26 anys, va quedar enamorat de la guitarra quan només tenia 13 anys
Ladis Baró

Ladis Baró

Ladis Baró

Actualitzada 19/03/2021 a les 20:54
Una de les aficions més compartides al món entre la societat és la música, sigui tocant un instrument o només gaudint d’una cançó. Ladis Baró, de 26 anys, és un d’aquells joves que van quedar enamorats de la guitarra quan només tenia 13 anys gràcies a les classes impartides al centre cultural la Llacuna i a l’Espai de Música Moderna. “De petit ja m’agradava molt la música perquè a casa escoltaven artistes com Bob Dylan, Dire Straits, The Beatles...” Atret per aquestes influències musicals, Baró va començar a estudiar guitarra elèctrica, tot i que els seus pares el van inscriure pensant que acabaria cansant-se’n. Aquest moment no va arribar mai, al contrari, i amb 17 anys va crear amb uns amics el grup Old School. “Fèiem versions de cançons conegudes i tocàvem a La Fada Ignorant i en actes com Les Nits Obertes d’Ordino, però ara tenia ganes de fer un canvi”, explica el jove.

Baró ha iniciat un projecte en solitari amb alguna versió i una desena de cançons pròpies en anglès que promociona a plataformes com Spotify i YouTube i a les xarxes socials. “Parlen de tot: amor, desamor i altres lliçons de la vida... Intento fer-les meves, que siguin autèntiques, però he de reconèixer que sempre tires cap a l’estil que més t’agrada.” El procés de creació és on més gaudeix, ja que primer comença amb uns acords, segueix amb arpegis, crea la melodia i hi posa la lletra. “Després, amb les opcions del teclat que et permeten provar altres instruments, n’afegeixo d’altres com la guitarra elèctrica”, i grava la cançó amb un programa d’ordinador, tot i que això potser canvia aviat amb la trucada d’algun productor local que ja hi ha contactat en sentir les obres.

El músic té clar que això de viure de la música és molt complicat i que ara és una afició, fet pel qual va decidir estudiar també Dret a Barcelona. “El més important és passar-s’ho bé, i sí, tinc somnis com omplir un estadi o tocar amb algun professional de referència.” Per això, anima els joves a fer “coses que surtin de l’ànima” perquè “l’art no consisteix en números o diners, sinó a fer les coses des del cor”, i assegura que la promoció d’un artista a Andorra “no costa gaire”. Ell ha rebut el suport del Govern i de diverses iniciatives, i tot i que la dimensió del país no permet fer més difusió de la feina feta és un hàndicap que se soluciona amb l’abast que donen les xarxes socials.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts