.
Els imprescindibles de Lluís Cartes
Sempre duc llibreta, llapis, goma i maquineta: mai saps quan vindrà una idea. I l'olor del llapis després de fer-li punta a voltes m'inspira a escriure
L'única superstició que tinc: abans d'un concert sempre llenço el dau per veure quin número surt. Però no serveix per a res!
El mòbil ha esdevingut imprescindible per no deixar-te res
Fa anys que estic enganxat als mots encreuats!
Llegeixo molta poesia, és la manera de no perdre el fil de la lectura.
Intento protegir-me de la gran contaminació acústica que ens envolta, l'oïda és la meva eina de treball.
Cada cop necessito més les ulleres de prop ...
Uso la navalla per a mil coses.
Fa bastant anys, potser 20, un periodista em va explicar l'anècdota de com aquest jove va fer el salt a músic professional. Jo mai he oblidat els seus ulls mentre tocava la guitarra al Festival de Jazz d'Escaldes l'estiu de 1997.
Respondre