x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
El racó del psicòleg

Paradís i presó

Que bé que ens ho passem alguns i que malament que ho passen altres. El problema no és Andorra, de cap de les maneres, el problema són les expectatives amb què vens, les necessitats i les prioritats.
No hi ha cotxe de luxe, 'casoplón' o benefici fiscal que et compensi haver de llevar-te on no vols estar.

No hi ha cotxe de luxe, 'casoplón' o benefici fiscal que et compensi haver de llevar-te on no vols estar.

No hi ha cotxe de luxe, 'casoplón' o benefici fiscal que et compensi haver de llevar-te on no vols estar.

Actualitzada 11/02/2024 a les 12:04
No hi ha dia que no surti a pedalar, esquiar o caminar amb els amics i no es digui que som uns privilegiats i que vivim al paradís.

I tant que visc al paradís. Un paradís de natura, d’aire pur i qualitat de vida. Un paradís de seguretat, de gestions àgils i d’amabilitat. Un paradís econòmic, de feina i de connexions socials.

Podria seguir i seguir. En el tema menjar, no, veus, no puc dir que és un paradís per als celíacs, ja que tot just hi ha dos restaurants sense gluten certificats per l’associació, a més d’algunes cadenes de restauració que ja venen certificades d’Espanya.

Però tot i la poca oferta i sensibilitat que ha demostrat l’hostaleria –tret d’alguns cuiners concrets– en el tema del gluten, només tinc paraules boniques per a Andorra i el que he viscut en aquests anys que porto aquí.

Però he de dir que, per una altra banda, he atès moltes persones que estaven vivint un infern a Andorra. Persones que, tot cercant un paradís fiscal, han acabat trobant un infern. Persones que odien el fred, persones que han abandonat una capital plena de teatres, cinemes, òperes i tota mena de restaurants, persones que han deixat feina, família i amics per seguir la seva parella emprenedora a la recerca d’una fiscalitat més benèvola, persones que no parlen català i que no tenen ganes d’aprendre’l, persones que odien fer dues hores de revolts per anar a qualsevol lloc, persones que no poden viure sense un aeroport a prop.

Però fa uns dies, tot comentant aquest article amb un andorrà mentre esquiàvem, em deia que per a ell Andorra havia esdevingut una presó. Una presó plena de perfils prepotents que miraven els andorrans per sobre de l’espatlla, una presó de persones amb una necessitat sobrehumana de ser admirades, marcar estatus i despertar enveges, una presó plena de persones que no fan res per integrar-se als costums, tradicions, idioma i valors d’Andorra, una presó plena de persones que estaven fent perdre la idiosincràsia i les coses més boniques d’Andorra, una presó plena de persones que trenquen el silenci d’aquestes valls amb els seus sorollosos cotxes, una presó plena de persones que feien guetos, saturaven els serveis i no tenien el més mínim interès per integrar-se als andor­rans.

És molt trist haver de viure en una presó. Encara més si és el teu país de naixement. No hi ha cap presó bonica. Ni que estigui feta d’or. No hi ha cotxe de luxe, rellotge exclusiu, casoplón o beneficis fiscals que compensin haver-te de llevar cada dia allà on no vols.

Quina paradoxa. Uns tan contents i altres tan a contracor. Jo que em llevo amb un somriure cada cop que veig les vistes que tinc i altres que es lleven plens d’amargor. Uns que esperem la neu i altres que busquen la platja, uns que gaudim de fer un entrepà als peus d’un llac i altres que necessiten fer dos-cents quilòmetres per menjar en un restaurant com –segons ells– cal.

El problema no és Andorra, però les conseqüències sí que les pateix Andorra, els andorrans i els que estimem Andorra i gaudim de viure en aquest bonic país.
  • #5 Regaloman
    (16/02/24 08:19)

    Crec que el plantejament que exposa te una perspectiva errònia. Jo no tinc enveja d'aquests que han vingut a Andorra fent ostententacio dels seus hyperesportous sorollosos y que no s'integren amb el reste de la societat. "El que més te no es el que més gaudeix" Al contrari ells són uns miserables perquè, quan va a fer una gestió en són incapaços per no parlar la nostra llengua i desconèixer els processos. Necessiten un gestor o assessor, no saben anar a fer una compra , quan passan caminan per el carrer, no es troben amb un amic o company d'estudis que fa temps que no veus amb qui fas la xerrada o va a fer un cafè. Estan marginats en el seu microcosme . No els hi canvio l'estatus . Jo sóc ric peró d'una altre cosa que no es pot comprar, i ells són pobres d'aquesta.

    Respondre
  • #4 Joan
    (13/02/24 17:26)

    Sr Navarro, vol dir que vivim al mateix país? Pot ser també influeixi en quina escala social es viu...

    Respondre
  • #3 I si ets Nat aquí a on vas?
    (11/02/24 22:40)

    Marc va dir..
    A mi em fas gracia, deus ser un funcionari podrit, amb cadireta, el immigrants tenen més sort que els propis andorrans, si ens va malament on vas, jo soc de casa, el que pot marxar sort en te.

    Respondre
  • #2 Marc
    (11/02/24 10:31)

    Si algu se sent empresonat pot marxar,ningu li ho priva...i si es queda es perque sap que els beneficis son molt mes grans

    Respondre
  • #1 Hanns
    (11/02/24 10:21)

    Un gulag. Eres psicòleg al 2020?

    Respondre
5
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts