'Núria'

No ho dic jo, ho diuen Els Pets. Els Pets, amb aquest nom tan comú i provocador, han donat forma a la banda sonora d’una generació. Núria és una de les seves cançons més marxoses i populars, més demanades a les festes majors d’arreu, més esbojarrades i simpàtiques.

“Em mires i estic atordit”, diu la cançó només començar. Això és amor, això és passió. Així haurien de ser les relacions de parella. L’amor és desmesura, intensitat i un acalorament continu més proper a la bogeria que a l’enteniment, més semblant a la desproporció que a la mesura, més proper a l’obsessió que a la raó.

“Soc als teus braços i no hi ha lloc millor.” Les ganes de ser amb la persona estimada, de compartir temps amb ella, de viure intensament la vida, d’enriquir el dia a dia amb mil experiències. Sovint em trobo amb pacients que pateixen la seva relació, fins i tot al principi. Això d’estimar no ha de fer mal, ha de ser bonic, fàcil, relaxat. No cal lluitar les relacions, si has de lluitar per una persona possiblement no sigui amor correspost, ni sa, ni et porti enlloc.

Tot és especial quan estàs al costat de la persona que estimes. De fet no hi ha millor afrodisíac que l’amor, millor antidepressiu que l’amor correspost, millor estimulant que l’amor que tot ho potencia i impulsa. I és que l’amor és una emoció intensa que li posa sal i pebre a tota la vida, com una mena d’ulleres amb els vidres de color de rosa que fan que tot sigui més bonic, més amable, més dolç. Potser no ha canviat res al món i l’única cosa que ha canviat ha estat la teva mirada, una mirada més amable, més receptiva, més optimista.

“Torna a ser el primer dia que et vaig fer un petó.” Ho recordes? Recordes el primer petó a la teva persona estimada? Jo sí. Com oblidar-ho! Intentem tenir-ho present i fer de cada petó el primer petó. Reconèixer a cada instant la teva parella, el teu amor, el seu cos, els seus llavis, la seva mirada, el seu tacte.

Reconèixer. Gaudir del pas del temps plegats, donar-te l’oportunitat d’anar creixent al seu costat, compassant la relació al pas dels anys, sense perdre la passió, alimentant-la, sense deixar que la rutina faci estralls.

Recordes quan festejàveu al principi de la relació? Segurament vàreu fer una mica el boig, com diu la cançó. I és que això és l’amor, un impuls, una motivació, una energia extra que et treu de la teva rutina i que et fa mostrar les teves millors gales per enlluernar la persona estimada. No ho perdem. Seguim enlluernant, seguim enamorant, seguim esforçant-nos-hi. Si t’ho mires bé tampoc no ha estat tant esforç.

“Vine i despentina’m, vull fer-te riure.” Mira que és important tenir una actitud activa a la relació. De vegades esperem que la parella ho faci tot, tiri del carro i animi la relació, però la realitat és que tenim clar que una bona relació de parella requereix de reciprocitat i d’una actitud col·laboradora per part de les dues parts de la parella.

“Vull tastar els teus pits”, diu en Lluís Gabaldà... Sí, això també és important. La compatibilitat a la intimitat, les ganes d’estar junts, nus, dolçament o apassionadament, amb una connexió especial, compassats en ritmes i tempos, amb complicitat i connexió.

Tothom hauria de tenir la sort de trobar una Núria com la que va trobar el cantant d’Els Pets que capgiri la seva vida i mira, ves per on, jo l’he tinguda i molta! De fet no va ser a la primera, va ser a la segona. Puc dir que la sort va voler insistir i li estic més que agraït.

A final de la dècada dels noranta la sort va intentar emparellar-nos al Pallars però no va ser fins tres o quatre anys després que el destí ens va tornar a donar una oportunitat al ple centre de Barcelona. Per cert, disculpeu-me si em permeto una llicència. Avui és l’aniversari de la Núria que va capgirar la meva vida, si la veieu, si la seguiu per les xarxes, la podeu felicitar... Pel seu aniversari i per ser tan especial.