Tornar a estimar

Mira que m’agrada aquesta cançó. La Dua Lipa, realment, ha aportat una mica d’aire fresc al panorama musical internacional. Sense ser crític musical, ni tan sols aspirant a ser-ho, m’agrada tot d’aquesta cançó.

I, a ritme de Dua Lipa, vaig reflexionant sobre l’amor. Love Again es diu la cançó. Mai vaig pensar que tornaria a estimar. Ho has pensat algun cop? Quin enrenou que ens provoca això de l’amor i el desamor. Un s’il·lusiona amb una persona i aquí comença tot un maldecap.

Li dic que m’agrada. No li dic? Ja ho veurà, no? I si em rebutja, i si fa safareig i es riu de mi amb les seves amistats?

Quin embolic, i amb això de vegades l’edat ajuda i de vegades ho complica. Els primers amors, perquè són els primers amors, els amors d’estiu, perquè són tan efímers com intensos, els amors retrobats, perquè no trobem el que esperàvem trobar, i els amors després d’haver estimat als quals ens presentem carregats de fantasmes i pors.

Mai he conegut ningú com tu, diu la Dua Lipa. Es referirà a mi? Sempre creiem que la persona de la qual ens enamorem és especial, única, i això passa perquè, quan ens enamorem, ens tornem una mica babaus. Sí, quan estem enamorats deixem de veure la realitat i comencem a veure idealitzacions en què projectem tots els nostres desitjos i anhels. Quan estem enamorats no veiem la persona, veiem el somni, veiem el desig, ens sentim estimats i ho donem tot a un ideal. Ara bé, què passa quan se’n va l’amor intens que tot ho cega? Doncs que queda la realitat més crua i nua.

No podem fer una vida en comú amb algú que ens ha eclipsat. No podem pretendre fer una família amb algú que hem conegut amb dues copes de més tot ballant a la platja. No podem fer un projecte de futur amb algú de qui simplement ens agraden les formes del seu cos.

Tu ets la persona que vull, diu la cançó. Que vols per a què? Sovint només volem donar una alegria al cos. Escolti’m, no s’escandalitzi, que és totalment lícit, i encara més a l’estiu, quan tothom va tan lleugeret de roba. Sovint per donar l’alegria al cos som capaços de dir el que l’altra persona vol sentir i aquí ja la tenim ben tinguda. Què passa quan una persona vol una alegria al cos i l’altra una relació per a tota la vida amb família, casa a la platja, gos i monovolum? Doncs que anirà malament. No podem jugar amb les expectatives de la gent i amb això de l’amor hi ha una màxima: siguem sincers i respectuosos. Això de l’amor ha de ser bonic mentre duri i durar mentre sigui bonic. També ha de ser respectuós quan acabi, però, el més important de tot és que ha de ser recíproc. Cal que dues persones estiguin d’acord per començar una relació, però només cal que una vulgui deixar-ho.

Ai, quan l’amor s’acaba. Si és que mai va arribar a existir. Sovint confonem l’amor amb una escalfada, amb atracció física, amb admiració per anar recollint cadells abandonats i, clar, això suposa molts números que el tema vagi més que malament.

Volem que l’amor sigui per a tota la vida però ens oblidem que tot són etapes i que és molt complicat que aquella persona que vas conèixer tot ballant a la disco comparteixi amb tu prioritats, valors i capacitat d’adaptació a les proves que ens anirà posant la vida.

Què et puc dir? Doncs que t’enamoris bojament i que gaudeixis d’aquesta folia que és l’amor i que, quan s’acabi, no et culpis, no culpis l’altra persona. Culpa, precisament, l’amor per la seva naturalesa erràtica i passional.