La collita

Veníem de fer una passejada en família. La meva filla devia tenir quatre o cinc anys. Estava molt contenta perquè havíem vist uns gira-sols enormes, molt grans, més alts que ella. Ens vàrem permetre recollir unes llavors, dues o tres. Només arribar a casa va anar a buscar les seves eines de jardí i uns guants disposada a plantar una de les llavors que havíem recollit d’un gira-sol preciós.

Va fer un forat ben maco, va posar la llavor, la va regar i fins i tot abonar. Un cop ho tenia tot ben enllestit va recollir les eines de jardineria, va anar a buscar un tamboret i va seure davant de la llavor. “Reina, què fas?”, li vaig preguntar. “Esperar que broti.” “Això va per llarg”, li vaig dir. Es va aixecar i va marxar. Després d’una estona va tornar amb un entrepà a la mà i una cantimplora d’aigua.

Mai oblidaré aquella escena tan bonica i de fet en parlo sovint a les meves xerrades. Si no plantem res, no recollirem res. De vegades plantem i tampoc recollim. La vida no sempre és justa. Però del que pots estar segur és que per recollir has de plantar.

Bé, algunes persones prenen la collita d’altres i gaudeixen d’assoliments que no són seus. Sempre dic que ets molt més que els teus assoliments, però de la mateixa manera ets molt menys que els teus assoliments si el que has fet ha estat plagiar, enganyar, robar, copiar o prendre. Però tornant al que ens ocupa, el més important és tenir clar que en tot projecte, en tota nova feina o en tota nova relació hi ha una etapa en la qual s’està treballant, en la qual s’està evolucionant, però de la mateixa manera que passa amb una llavor, aquesta feina no té visibilitat, ni dona fruit, ni sembla que sigui productiva.

No ens podem precipitar i creure que no estem avançant. La llavor va avançant a poc a poc fins a germinar. Si tot va bé seguirà fins a brotar de la terra humida i si tot va bé acabarà creixent i donant fruits. Sovint em trobo persones que volen resultats ràpids. També em trobo persones que estan fent molt bona feina però que encara no ha brotat i que tot i que en són conscients, han de gestionar la pressió d’una parella impacient o d’uns clients, companys de feina o caps que no són conscients que tot és i requereix un procés.

Que no es vegin els resultats de la teva feina, en les etapes primerenques de qualsevol nou projecte, no vol dir que no s’estigui avançant. Mira, et parlaré des de la meva experiència personal. Quan algun dels meus llibres arriba a les teves mans el viatge ha estat molt llarg, de mesos de duració. Mentre em documento, mentre escric, un període que pot durar mesos, no hi ha res visible. Absolutament res. Mentre me’l corregeixen, editen i maqueten ja comença a prendre forma, però encara faltaran mesos perquè arribi a les mans dels lectors. Mentre l’imprimeixen i dissenyen l’estratègia de distribució, màrqueting i vendes, el llibre ja té una forma física i es pot tocar, però encara requerirà algunes setmanes abans no arribi a les llibreries.

Finalment, quan un llibre meu veu la llum i dona els seus fruits, tot aquell temps que he passat escrivint a les muntanyes o a casa o treballant braç a braç amb la meva editorial pren tot el seu sentit, la paciència que he tingut té la seva recompensa i tot l’esforç que he fet queda referit a cada paraula.

No ho oblidis mai, que no vegis resultats en el teu projecte no vol dir que no estigui evolucionant. Aquell bonic gira-sol que vàrem plantar va créixer ben fort i bonic i vàrem gaudir dels seus fruits.