Gaudir-ne tres cops

Fa uns dies vaig a anar a fer una barbacoa a un lloc màgic, a prop d’Arinsal. Tot pujant cap a pistes hi ha un berenador a peu de carretera amb unes vistes esplèndides. Era un dimecres qualsevol. Un parell de dies abans va sorgir la idea juntament amb els nostres amics. Un dilluns de juliol.

Vàrem quedar dimecres, així, pim, pam, per a després de treballar sabent que dijous també teníem feina. Una petita bogeria, un gest d’espontaneïtat, una crida a la vida. Tant els nostres amics com nosaltres tenim els nostres problemes, vaja com tothom, però no per això vàrem renunciar a gaudir una estona de la vida.

D’això jo en dic viure la vida i incloure micromoments de plaer al teu dia a dia. Normalment esperem tenir macromoments de plaer i per aconseguir-los ens hem d’esperar que vinguin les vacances, el cap de setmana, Nadal o el nostre aniversari.

Jo no dic que els macromoments no estiguin bé, en absolut, però el meu millor consell és que no esperis tant i que incloguis micromoments en el teu dia a dia. Mira, de fet, així que acabi l’article i abans de començar tot un dia de reunions, tindré un nou micromoment amb un cafè amb llet i un croissant de xocolata.

Bé el fet és que tant els nostres amics com nosaltres hem gaudit d’aquesta barbacoa tres cops. El primer cop ha estat mentre la preparàvem. Trucades, missatges, cares de complicitat, què portes tú i què porto jo, a quina hora quedem, la nena està molt contenta, mira, he encarregat unes sardines, mira, ja les tinc, mira-les que mones, ja les he netejat, doncs jo he anat a buscar formatges del món, estic preparant un tastet de formatges impressionant, també portaré gaspatxo...

També ho hem gaudit un segon cop, de fet mentre hi érem fent les sardines a la brasa. Va ser tan fàcil com pujar-ho tot al cotxe, conduir una estoneta i baixar del cotxe. Quelcom tan senzill com és fer el sopar i sopar plegats es va tornar en una experiència meravellosa per la companyia, per l’actitud, per la il·lusió i per l’entorn amb unes vistes fantàstiques.

El sopar va ser súper xulo, en un hotel de mil estrelles, amb unes vistes de somni i, quan es va fer fosc, vàrem seguir tan frescos i tan animats. Sense grans luxes però amb les coses més boniques del món.

Però no només això, ja fa dies que vàrem menjar el tastet de formatges i ens ho seguim passant bé tot recordant-ho. Que si aquella broma, que et passo una mica d’aquell formatge que tant us va agradar, que com segueix aquell tema que vàrem parlar... De fet, ja tenim data per fer el proper sopar a la fresca. Estem buscant un nou berenador amb barbacoa, ara tocaran botifarres i una mica de girella.

I què fa un psicòleg explicant-vos això, doncs per dir-vos diverses coses. La primera és que enriqueixis el teu dia a dia sense esperar que sigui un bon moment. La inversió econòmica del nostre sopar va ser molt baixa, l’esforç que ens va requerir va ser molt minso i el retorn en emocions molt elevat. La segona és que visquis la vida en bona companyia. Si no la trobes has de seguir buscant-la. Creu-me, és molt pitjor estar aparentment acompanyat que estar aparentment sol.

I la tercera és que les emociones neixen d’un estímul, de quelcom que les provoca. Això que provoca un estat emocional, aquest detonant, pot tenir diferents naturaleses. Una vetllada agradable en un entorn agradable és capaç de generar-nos emocions positives. Però preparar una vetllada amb uns amics també ens genera aquestes emocions positives tan necessàries. Però encara hi ha més. El record també és capaç de generar-nos qualsevol tipus d’emoció. Això sí, amb una intensitat menor que quan la vàrem sentir en aquell moment.

I per què et dic això? Doncs perquè és el moment de crear records agradables. Arribarà un dia en el qual potser no podràs fer el que vols i gràcies als records podràs reviure allò tan bonic que vas viure.

Benvolgut lector, gaudeix de la vida tant com puguis i multiplica aquest gaudir per tres...