Tots tenim un cunyat

Vivim, mengem, treballem, estimem, comprem i ens formem opinions. Anem observant el que passa al nostre voltant. Alguns llegeixen el diari, d’altres són més de xarxes socials, hi ha qui només mira estudis científics, també romàntics que escolten la ràdio i fins i tot aquells que s’il·lustren mitjançant la televisió.

El fet és que intentem estar al dia del que passa i ens anem formant opinions sobre l’actualitat. Que si la Greta Thunberg és un instrument, que si és una heroïna. Que si morirem tots pel canvi climàtic, que si només és un cicle. Que si el telecabina de Carroi és una bogeria, que si és una bona idea.

D’opinions n’hi ha tantes com persones. No sé si totes han de ser respectables –hi ha gent que opina que es pot maltractar les dones, d’altres que es pot robar sense miraments i fins i tot hi ha qui diu que l’homosexualitat és una malaltia–, però el fet és que en matèria d’opinions tenim camp per córrer.

A més a més, amb les opinions tenim un problema: sovint confonem les opinions amb els fets, en fem bandera, ens declarem defensors a ultrança de la nostra bandera i convertim una taula de Nadal en un camp de batalla. Saps una cosa? Que cada persona té les opinions que pot i vol, però que no val la pena discutir per cap opinió, tampoc per cap fet.

No discuteixis mai. Discutir és inútil. No serveix de res. Quan no es pot debatre, es discuteix. Quan no hi ha arguments, ni humilitat, ni receptivitat, ni ganes d’entendre’s, només queda un recurs: la discussió.

Quan es discuteix no hi ha intenció d’escoltar, sinó de convèncer, i si no s’escolta no hi ha comunicació possible. Quan discutim estem massa ocupats defensant el nostre ego o atacant el nostre adversari per plantejar-nos que el que està dient l’altra persona pot ser cert. Aquell que discuteix està orientat al curt termini, segrestat emocionalment i creu que qui té al davant és un adversari, un contrincant, algú amb qui competir, a qui batre, convèncer i humiliar.

El que discuteix creu que el seu adversari és idiota i que si crida més n’hi ha prou per convèncer-lo. Quan discutim ens oblidem de l’objecte de la nostra discussió ja que estem massa ocupats tot atacant les posicions i les persones.

En canvi, el debat, no és més que un intercanvi d’opinions des del respecte i la voluntat de concòrdia, de créixer, d’inspirar-se i d’evolucionar. Les persones receptives i capaces d’adoptar nous punts de vista debaten, persones que no necessiten marcar el seu estatus, ni ser reconegudes ni muntar un numeret. Discutir és primitiu, debatre és un senyal de maduresa. Es debaten les idees, les opinions o els fets, es discuteixen les posicions, els egos, els fantasmes i les pors.

No ho oblidis. No discuteixis mai, no perdis ni un segon discutint, ni per Nadal ni la resta de l’any, ni tan sols amb el teu cunyat. Per cert, que ho sàpigues, per al teu cunyat tu també ets un cunyat, de fet el perfecte cunyat.