Amor d'estiu tot l'any

Però com vols que t’estimi?”, va dir ell aixecant la veu desesperadament. “Vull que m’estimis com em vas estimar aquell estiu”, va respondre ella abans d’espetegar a córrer entre llàgrimes. Ell es va quedar quiet, sorprès, amb la mirada perduda, i jo no vaig poder evitar observar aquella romàntica escena mentre esperava que el semàfor es posés en verd.

La veritat és que estimem com podem. Pensa-hi una mica. Com has après a estimar? T’imagines que haguéssim tingut una assignatura al col·legi sobre com estimar? T’imagines com hauria estat la nostra vida si ens haguessin ensenyat a no confondre l’amor amb l’admiració? Doncs aquest és el problema, que no ens han ensenyat a estimar i que anem fent el que podem. Ningú no ens ha ensenyat a estimar i el poc que sabem ho hem après barrejant realitat i fantasia. Anem improvisant. Estimem com podem. Sobre la marxa, aconsellats pels nostres fantasmes i monstres, pors i desitjos, somnis i fantasies. Mai estimem sols, de fet totes les nostres relacions passades, allò viscut, allò estimat i allò temut ens acompanyen en cada nova relació. De cada relació aprenem alguna lliçó, tot i que aquesta lliçó no sempre sigui encertada, ni tan sols certa. De vegades ens culpem i de vegades ens culpen tot i que en temes de parella la culpa sempre és de l’amor.

Som molt dolents en el joc de l’amor. L’amor és bonic, però deixa moltes ferides al seu pas. Intentem guarir-les, però no sempre ho aconseguim. Volem estimar la nostra parella, volem que la nostra relació sigui cosa només de dos i, sense ser-ne conscients, hi acabem ficant tots els nostres desamors passats, les nostres ferides i les nostres cicatrius. Sovint, estimem com ens van estimar, com hem après, a base d’amors i de desamors, de petons i de cops, d’il·lusions i de decepcions, amb esperança i amb por.

Tots sabem el que és no sentir-se estimat i el que és estar sol al costat d’algú. Sabem el que no volem sentir i el que volem sentir, però no sabem com portar-ho a la pràctica. Ignorem si volem el mateix que la nostra parella i si la nostra parella vol el mateix que volem nosaltres; però en comptes d’analitzar-ho plegats, ens dediquem a imaginar. Ens formem una imatge de la parella, també de les seves pors i necessitats, dels seus fantasmes i desitjos. Algunes les sabem, altres les imaginem. Imaginem el que ha viscut, el que vol viure amb nosaltres i intentem convertir els imaginats desitjos de la nostra parella en una realitat.

Estimat, estimada, si m’acceptes un consell, abans d’estimar una persona, comença per estimar-te a tu mateix. Pretenem estimar sense estimar-nos. Potser aquí rau el problema. No sabem estimar-nos, ni estimar, ni ser estimats. Cap parella t’estimarà el que tu no t’estimis.

Saps com t’has d’estimar? Doncs com aquell primer amor d’estiu. Amb aquella màgia. No serà fins que no t’estimes tu mateix que no t’agradarà com t’estimi cap persona. Sí, el meu millor consell és que siguis el teu amor d’estiu tot l’any.