De vacances amb el company de pis

Recordo una sortida en vaixell fa un parell d’estius. A les meves sessions amb empreses m’agrada incloure alguna activitat didàctica i quan ve el bon temps, navegar és una molt bona opció. Després de donar les instruccions inicials, l’equip tenia sota la seva responsabilitat un preciós veler. L’objectiu era navegar cap a unes coordenades, però amb els nervis els nostres mariners inexperts es van equivocar a l’introduir-les. L’errada va ser mínima, d’un grau direcció est. Aquest error sembla petit, de fet al principi costa poc de corregir, però amb el temps cada cop estàvem més lluny del nostre destí. Al final de l’activitat, tot menjant una paella dues hores més tard del previst, vàrem convenir que la lliçó va ser magistral: el temps per si sol no ajuda mai a arreglar res, subestimem els errors petits i triguem molt a reaccionar.

Doncs avui he recuperat aquest exemple fent una sessió de parella tot caminant per la ruta del ferro. Reflexionava amb els meus clients que el problema és que s’havien desviat de rumb, i que aquell petit error, amb el temps, ha fet que ja no fossin una parella, sinó companys de pis.

Una parella hauria de ser molt més que obligacions, responsabilitats, logística i una vida complicada. On queden aquells moments de complicitat? Aquells riures babaus que teníem al principi de la nostra relació? Què queda d’aquelles ganes de passar tant de temps com sigui possible amb la nostra parella?

Cadascú busca el seu refugi. Coincidim poc, viatgem molt, tenim molta feina, aquella ultratrail que ens estem preparant ens requereix totes les tardes, aquell campionat de pàdel ens suposa moltes hores d’entrenament, aquelles reunions a la feina fins tard i aquells sopars de negocis no són més que distraccions, refugis que ens ajuden a conviure amb la nostra parella esdevinguda company de pis. Però arriba l’estiu i amb aquest les vacances i amb les vacances, els problemes. A les vacances tenim un mes d’exposició a la parella, sense distraccions ni refugis, un “solo” davant de la nostra parella, una fuetada de realitat que poques parelles superen. Però l’estiu també suposa una oportunitat per a reconèixer la nostra parella, corregir aquell rumb i tornar a gaudir de quelcom més que de ser companys de pis ben avinguts.

Què cal fer per corregir el rumb? Doncs és molt senzill. Comença per reconèixer l’error; potser és el que més costa. Fes-ho sense drames, vergonya ni culpa, la vida ja és prou complicada. Continua per mobilitzar la teva voluntat per corregir-lo. I tercer i molt important: tot això comparteix-ho amb la teva parella i poseu-vos tots dos a treballar plegats.

De vegades no té sentit tornar al rumb inicial i és millor definir, conjuntament, un rumb nou. Quan el rumb inicial queda massa lluny potser no es pot tornar a recuperar mai. Això sí, mai és massa tard per corregir el rumb, mai és massa tard per posar la nau mirant cap a nous horitzons, nous somnis i noves prioritats.