“M'agrada estar a la natura i en llocs no massificats”

Ferran Teixidó, el director dels banders des de de fa tres anys i mig, gaudeix de la naturalesa quan treballa i també durant el seu temps lliure. Una de les seves aficions és fotografiar animals.

Farà vacances aquest estiu?

Sí, curtes, m’agrada anar amb autocaravana perquè dona molta llibertat, no calen reserves i trio destinacions de petit recorregut, a Espanya o França. Amb una setmana faig i torno per veure que tot funciona bé. Tampoc em venen de gust viatges lluny ara mateix.

Què busca quan va de viatge?

Tranquil·litat, el que tenim aquí. Menjar bé, poder estar a la natura, que és el que m’agrada, i en llocs no massificats. Per això m’agrada l’autocaravana, perquè pots anar descobrint-los. És ser lliure, si vas a un lloc que t’agrada molt et tires més dies allà, si tenies planificat anar a un lloc maco però està massificat et mous i vas a un altre.

Quin país no ha visitat i li agradaria fer-ho?

Tinc pendent anar a Eslovènia, els països de l’est tenen molta natura molt verge i hi va poca gent. Ara amb el tema de la guerra de moment ho evito, potser no té res a veure. Volíem anar a Eslovènia l’estiu de la covid. La idea és anar-hi també amb autocaravana.

Pot desconnectar del tot de la feina quan viatja?

Em costa molt, porto ja tres anys i mig com a director i el salt de cap d’unitat a director va ser molt gran. Mai deixes d’estar fora de la feina, sempre tinc el telèfon a sobre i hi estic pendent. Confio molt en els caps d’unitat, però m’agrada estar assabentat del que passa al cos de banders. És impossible que un director desconnecti al cent per cent, assumeixo que la feina és així, tampoc m’importa gaire.

No desgasta això?

Sí, però també tinc molta passió per la feina, m’agrada molt i la gaudeixo. A vegades hi ha moments que necessites descansar i desconnectar, sé que és un error meu i hauria de ser capaç de fer-ho, però ara és el que toca.

I de petit, com eren els seus estius?

Els meus pares no eren de viatjar gaire, no érem una família acostumada a agafar l’avió. Passàvem l’estiu a Andorra gaudint del país. De petit m’agradava molt ja la muntanya i la pesca.

I la platja li agrada?

M’agrada el tipus de platja del nord d’Espanya, tranquil·les, amb entorns naturals. Costa trobar-ho, però. Evito la platja típica del Mediterrani massificada, amb calor i sorra. Hi havia anat amb els fills, que en tinc dos, perquè gaudissin, però ara que ja són grans fan el que volen.

Segueix sortint a córrer?

Continuo entrenant. Agafo la bici o vaig a córrer amb la gossa. L’esport el porto sempre a dins. Amb el càrrec ara seria impossible competir a alt nivell. El cap al final està tota l’estona pensant en feina. No desconnectes per poder competir. Assumeixo que va ser una època i la vida són etapes. Continuo fent esport perquè m’agrada, però no tinc obligacions com abans. Considero que soc responsable amb el que faig, quan m’hi fico ho faig bé, ara millor fer-ho així. Gaudeixo sense cap pressió, surto quan vull i faig el que vull. Ara estic en l’etapa de feina.

Com és la feina d’un bander a l’estiu?

Ens adaptem molt a la fauna i ens aixequem molt aviat. Fem recomptes i pràcticament a les cinc ja estem treballant. Tot i que pleguis abans a l’estiu no vas a dormir a les deu, hi vas a les onze o a les dotze perquè el dia s’allarga. Això és el que més fatiga, trobar hores per dormir. També gaudeixes molt més, anem als estanys, fem els recomptes i els dies són molt agraïts. A l’hivern hi ha moltes hores de nit i l’època de més fred és més dura.

Un tema estrella aquestes últimes setmanes són els ossos, quines recomanacions donen des del cos?

Tranquil·litat i no crear una alarma social. Si no haguéssim vist el rastre sobre la neu de l’última nevada de la primavera, o no estiguessis tan a sobre amb les càmeres, no ens hauríem ni assabentat que l’os era aquí. L’os anirà arribant. Si ara hi ha 76 ossos al Pirineu, a poc a poc l’espècie arribarà aquí. Cal recalcar que evita els humans, entra, fa un tomb i surt. El missatge és de tranquil·litat. L’os no ens està esperant allà per atacar-nos. Hauríem d’estar orgullosos que tenim un medi natural que pot fer que una espècie així tiri endavant, mostra que encara tenim un espai natural salvatge i ben conservat.