“L'estiu és per viure i l'hivern per escriure”

Llicenciada en periodisme, treballa a la Batllia i presideix l’Associació de Trasplantats i Donants d’Andor­ra (Atida). La polifacètica Núria Gras aprofita l’estiu per desconnectar, visitar alguna platja catalana i deixar els viatges llargs per a èpoques poc sol·licitades per la gent.

Què farà aquest estiu?
No ho sé. Sempre hem anat a la platja, sobretot a Calafell, però crec que aquest any no ho farem. Potser anem a Normandia, però no està decidit.

Aprofita per escriure?
No. Llegeixo molt i penso trames i personatges. És un consell que em va donar un professor de literatura. “Aprofiteu els estius per viure i els hiverns per escriure”, deia. Em sembla un bon suggeriment perquè aquí l’hivern és llarg.

Què inclou sempre a la maleta?
Qualsevol llibre de novel·la negra. Si marxo quinze dies me n’emporto dos.

Què no suporta de l’estiu?
L’acumulació de gent i no poder dormir de nits per culpa de la calor. Descansar bé és molt important per a mi, ja que si no l’endemà estic de mal humor perquè m’aixeco cansada. Si hagués de triar entre menjar o dormir preferiria la segona opció.

Desconnecta de la feina durant les vacances?
Sí. Fins i tot en tornar no recordo ni la contrasenya de l’ordinador. La Batllia és molt estressant perquè és un lloc on tothom ve enfadat i estàs tota la jornada discutint. És una realitat molt dura. A les vacances has de desconnectar perquè si no, no tens força per tornar a començar.

Què recorda dels estius a Andorra?
Que no hi havia tanta cosa com ara i que els camins de muntanya no estaven tan arreglats. Era més avor­rit i venia molta més gent. Recordo tornar de vacances i fer una cua monumental que arribava fins a la Seu per entrar al país. Feia molta ràbia perquè venies rebentat de fer moltes hores de cotxe i era horrible. A l’agost marxava, tenia ganes de platja. Volia posar-me negra prenent el sol i buscava el mar.

Quin viatge té pendent?
La Patagònia, per poder veure el Perito Moreno i les balenes. Espero anar-hi, com a tard, d’aquí a dos anys. Quan la meva filla va fer deu anys li vaig dir que li regalaria un viatge que no oblidaria mai i vam anar a Rovaniemi, a Lapònia, per veure la casa del Pare Noel. Espero que abans que faci els vint puguem anar a baix de tot. Així haurem estat al Pol Nord i al Pol Sud.