Converses de terrassa

“Cada any dic que serà l'últim”

Anna Casals. Escaldenca de 36 anys. Juga a rugbi des dels 25, quan va anar a veure un partit dels nois i les noies la van ‘enredar’. És jugadora del VPC Andorra i la capitana de la selecció..

“Cada any dic que serà l'últim”M.J.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

És una amant confessa dels esports. Compagina el rugbi i fer de monitora d’esquí.

Com passa l’estiu?

Fins fa uns anys feia doble temporada. He estat a Xile, Argentina, Austràlia, Nova Zelanda i ara ja fa uns anys que estic aquí. Al juliol faig vacances i a l’agost treballo en una botiga amb la meva mare.

Parli’m d’aquells ‘estius’ hivernals.

Hi anava amb feina i de seguida coneixia molta gent. Totes les temporades han estat diferents, però en totes m’ho he passat molt bé. Quan acabava, em quedava al lloc per viatjar. Tot el que havia guanyat m’ho gastava després viatjant (riu).

I aquest juliol ha fet algun viatge?

He anat 4 dies a Menorca però a la tardor marxaré amb la meva parella de vacances. Anirem a les Filipines i allà ens mourem en bicicleta. Serà el quart viatge que faré en bicicleta.

Déu n’hi do! Quins són els altres tres?

Bolívia, Tanzània i l’últim, Tanzània, Laos i Cambodja.

Què té la bicicleta?

Et dona llibertat, pots anar una mica per on vols i passes per llocs que no són tan turístics. Veus més la realitat del país.

I la pilota, la deixa de banda aquests mesos?

Sí, ara no entrenem, però les júniors tenen un europeu de rugbi aquí a Andorra, entrenaran tot el setembre i nosaltres anirem allà a ajudar, a entrenar amb elles.

Parlant de l’Europeu, vostès van quedar setenes a l’Europeu Conference. Estarà contenta.

Sí, hi vam anar amb un equip que feia tres anys que entrenàvem juntes i això es va notar en els resultats.

Ara no tenen entrenador, però.

Aquest és un punt negatiu. Esperem tenir-ne aviat, perquè ara som força noies, i feia anys que no ens passava, i també hi ha l’equip júnior, i seria una llàstima que per no tenir entrenador se n’anés tot en orris.

És clar. Com veu la situació del rugbi femení?

Pel que fa al club no ens podem queixar perquè ens paguen el menjar, els viatges quan anem a fora... I en general, va millorant però encara queda molt. Això es veu molt a la televisió.

També hi falten noies que hi vulguin jugar, oi?

Sí, sempre falten noies i això fa que la cosa no acabi de rutllar. De fet juguem set perquè no en som prou, estaria bé poder jugar quinze. Animo les noies que un dia vinguin a entrenar-se amb nosaltres i ho provin.

Vosté ja en fa 11 anys i és la veterana de l’equip. Fins quan?

Cada any dic que serà l’últim però al final no. M’agrada i no puc estar a casa sense fer res.

PRAT DEL ROURE

Per a ‘Converses de terrassa’ l’entrevistat escull el lloc de la trobada. Després de pensar-s’ho una mica, l’Anna ens cita al bar restaurant Prat del Roure, en un entorn ‘esportiu.’

tracking