Ildefons Lima i el mapamundi

Es podria dir que a Ildefons Lima (Barcelona, 1979) el futbol li ha servit per fer la volta al món en 80 balons. O alguna cosa que s’hi assembla. Perquè si alguna cosa s’endú el defensa de l’Inter Club d’Escaldes de la seva llarga trajectòria al ter­reny de joc és la vivència d’haver recorregut un bon grapat de països: a Mèxic, Itàlia o Grècia s’hi va estar (i en conserva records desiguals, no sempre feliços); a d’altres va arribar enmig de les competicions. Això pel que fa al balanç extraesportiu. En l’esportiu llueix amb orgull una xifra: 121, que són els partits que actualment ha disputat amb la selecció. Vint-i-dos anys de trajectòria i un repte al cap: superar el jugador que més temps en actiu s’hi va estar, Ivan Hurtado. I ja flaira l’olor de la victòria perquè falta menys d’un any per assolir l’objectiu. “En realitat mai no m’hauria imaginat jugar tant de temps i a la meva edat ja et mous per petits reptes”.

Lima, tot i que nascut a Barcelona, als pocs mesos de vida ja corria per les valls. Figuradament parlant: el pare, un malagueny casat amb una dona de Gavà i que treballava a la construcció, ja s’havia traslladat al país i en poc temps la família el va seguir.

Si el somni de tants mar­recs és esdevenir futbolistes professionals mentre juguen al pati, en el cas de l’Ildefons petit el camí s’aplanava gràcies al germà –l’Antoni, nou anys més gran–, que també de ben jovenet iniciava carrera futbolística. El petit el seguia als partits, a Lleida, una mica en funció de mascota. Però de seguida es manifestaria com un jugador amb perspectives de futur i ja amb 19 anys el van fitxar per l’Espanyol B.

Iniciaria un periple per clubs del país veí (el Sant Andreu, Las Palmas o el Rayo Vallecano) i se li obririen les primeres finestres al món. Una de les seves dèries ja aleshores era conèixer altres països, altra gent, altres cultures, altres llengües. I a poc a poc es va anar confeccionant el seu particular mapamundi.

Tot i que no totes les experiències van ser igualment gratificants. A Mèxic no recorda haver-s’ho passat gaire bé, confessa. Li va costar integrar-se, malgrat el prejudici que portaria a pensar en una vida facilitada per la llengua coneguda. “Però tot era complicat. Per exemple la horita, que podia anar d’un minut a un dia sencer.” Una imprecisió que treia de polleguera un home que es defineix com a puntual. “I vaig trobar la gent molt introvertida, se’m va fer difícil i em limitava a anar dels entrenaments a l’hotel.” Un trànsit dur per a un xaval de vint anys. Més encara: un noi ben jove, lluny de casa, en un entorn no tan simpàtic i que necessita –vital, en tota carrera esportiva– prou fortalesa mental per superar lesions, partits sense jugar, nòmines que no arriben a temps.

Més positives van ser les experiències a Grècia, a Suïssa o, sobretot, a Itàlia: els cinc anys que es va passar a Trieste –aleshores ja un home de família– fan que el recordi com un lloc ideal. On va crear lligams d’amistat que encara duren i que s’expandeixen per punts distants del continent europeu.

Aquesta volta al món sobre una pilota que li ha deparat el destí des del debut, als disset anys, la va canviar per una carrera universitària, arquitectura, que en realitat mai no ha trobat a faltar. “Encara que no hagi arribat al nivell de Messi, he pogut ser professional i jugar a la primera divisió.” A més, els partits amb la samarreta andorrana li han deparat l’oportunitat de jugar contra equips de primer nivell. Espera, per tant, que el dia que decideixi dir adeu ho podrà fer en un estadi de somni, com el seu germà, que va jugar l’últim partit a Wembley. Potser, apunta Ildefons Lima, també el dia més emocionant que ell mateix ha viscut al camp. “Sé que tinc la data de caducitat a prop, però ho anirem veient, pas a pas.”

I després? Aquell nen que va començar a córrer darrere la pilota als prats que hi havia al que ara és Prat de la Creu es veu sempre vinculat a l’esport. “Al futbol andorrà hi ha moltes coses per fer pequè estem en una fase molt inicial. Jo tinc vivències, experiència, que puc aportar.”