Comparacions

Després de caminar una mica has arribat a una petita cala amagada. Només et queda la darrera baixadeta. Venint d’Andorra no és gaire. Mentre esperes que passin algunes persones per un petit pas de pedra mires al mar. Mira que n’és de bonic.

Portes la tovallola penjant d’una espatlla. Fas un escombrat amb la vista per trobar un bon lloc a la platja, que tingui vistes i poca gent. Ja el tens, a més a més hi ha un lloc on la muntanya projecta una mica d’ombra. Ja el tens. És el lloc perfecte. Però... Oh wait! Què veuen els teus ulls? Hi ha gent nua!

Ostres, ara entens per què hi ha poca gent. Et gires i l’hi dius a la parella. Fa un somriure maliciós i et pregunta si vols anar a la zona nudista. Respons que no. Potser ella voldria? No, no et ve de gust. “No estaria còmode”, li dius. Somriu. “Un dia hi podríem anar?”, et respon. “Potser sí”, li dius per tancar el tema.

Tornes a buscar un lloc tranquil, ja el tens, és a prop de la zona nudista. Per fi hi arribeu i planteu la tovallola. Et tires de cap a l’aigua. Trobes que està calenta.

Sortiu i seieu a la tovallola. Veus com entra a l’aigua una home que deu fregar els cinquanta, com tu. Déu n’hi do com està el noi. No té panxa, de fet està força musculat. Es nota que es cuida. Potser té temps per cuidar-se. Potser tu també tindries temps. Oh, horror. La teva parella també l’està mirant. Et sents amenaçat. Que no ho digui, que no ho digui, si us plau. “Mira amor, aquell deu tenir la teva edat.” Merda, ho ha dit.

De sobte veus que darrere seu, a uns metres, hi ha la seva parella. Està de molt bon veure. Va fent top less. Es nota que també es cuida. Potser té algun retoc. Potser l’home també. Tenia molt cabell. Te la mires de dalt a baix. La veritat és que es conserva molt bé també. Com diu la dita, Déu els fa i ells s’ajunten. “Mira reina, sembla que ella és la seva parella, deu tenir la teva edat.”

Merda, ja ho has dit. No ho volies dir però ho has dit. T’ha agafat inseguretat i has sentit por i vergonya. “A mi m’agrades molt com estàs”, li dius a la teva parella. Esperes que ella digui: “A mi també m’agrades tu tal com estàs.”

“Potser ens hem de cuidar una mica més”, respon. No saps com interpretar-ho. “Vols que lloguem un paddle surf?” “Potser sí”, et respon. “Al setembre ens apuntarem a un gimnàs”, segueix. Has de dir alguna cosa, no pots quedar-te callat. “I buscarem un nutricionista”, afegeixes. Ella es gira cap a la tovallola i et dona l’esquena. Tu tornes a l’aigua amb la intenció de nedar una mica.

De vegades traiem fora de context el que veiem. De vegades ens justifiquem massa. De vegades la vida que portem no ens ajuda a tenir unes pautes i hàbits higiènics i saludables. De vegades els nens, la feina o l’estrès fan que ens oblidem de com n’és d’important que tinguem cura del nostre cos i de la nostra ment. De vegades ens comparem per sortir beneficiats.

De vegades ens comparem i en sortim perjudicats. Benvolgut lector, estimada lectora, aquest estiu, si et compares, que sigui per animar-te a tenir una vida més equilibrada i sana. Cadascú és com és i això és bo, ara bé, no t’abandonis, no et maltractis, no deixis de tenir cura del teu cos... No per estètica, per salut... No en tenim cap més.

Per cert, qualsevol similitud amb un cas real és pura coincidència ;-)