Mala sort

Mai oblidaré una escena de la qual vaig ser testimoni a la feina fa molts anys: una companya es queixava de la mala sort que havia tingut en patir un accident de cotxe. Estava en un túnel, a Barcelona, i en anar a agafar una trucada va girar el volant i va xocar contra la paret. “Quina mala sort”, va dir. “Amb la de vegades que he agafat el telèfon”, va prosseguir. Recordo que vaig pensar que en realitat va tenir molta sort. Però, quin paper juga la sort a la nostra vida? Doncs la sort té molt més paper del que creiem. Per començar, no és el mateix néixer a Andorra o a Angola, tenir una bona o mala salut o tenir uns pares macos i amb recursos.

Podem tenir bona sort amb els veïns, amb els companys d’escola i amb els col·legues de la feina o no. Bé, estaràs d’acord amb mi que la sort existeix i que condiciona gran part de la vida. Tot i això sempre he fugit del discurs determinista i he defensat que podem fer amb la nostra vida més del que acostumem a fer, però hem de ser realistes: la sort ens dona les cartes i nosaltres només podem intentar jugar-les el millor possible.

La sort ens condiciona la vida, de vegades ens ajuda i de vegades ens la complica. Podem fer servir la sort per posar en context algunes de les coses que ens passen, per treure’ns angoixa de sobre o per reajustar les nostres expectatives, però, això sí, no podem fer servir la sort per justificar els nostres errors o imprudències.

Cada dia, en milers d’ocasions, estem prenent decisions, algunes de les quals de manera conscient i d’altres de manera inconscient. La meva companya de feina no va tenir mala sort, tan sols va patir les conseqüències de les seves males decisions. Quan estàs conduint, cada cop que mires al mòbil, cada cop que creus que et dona temps a fer un avançament, cada norma que no respectes, cada contínua que et saltes, cada excés de velocitat, estàs comprant butlletes per tenir un accident.

El problema és que les conseqüències d’un accident poden ser molt greus i completament irreversibles. He atès moltes víctimes d’accident, de les que han tingut la mala sort de trobar-se amb un flipat que es pensa que condueix molt bé però que ha perdut el control i, creu-me, tenen la vida destrossada. També he atès alguna víctima d’accident, però de les que l’han provocat i, creu-me, tots han dit el mateix: si ho hagués sabut no ho hauria fet, no em pensava que em passaria a mi, no puc viure amb la creu d’haver matat algú per una negligència.

Ja tenim l’estiu aquí i amb ell les anades i tornades a la platja, els desplaçaments a veure amics i els viatges. Les carreteres s’omplen de vehicles portats per persones nervioses amb ganes d’arribar al destí i no perdre ni un sol minut de les seves preuades vacances, de persones que no estan acostumades a conduir i de persones que estan cansades del viatge, de la feina o de les vacances.

Doncs aquí tenim el combo perfecte per patir un accident. Aquest accident que tu has provocat de manera activa, per tu, serà la conseqüència d’una mala decisió, d’un error de càlcul, d’una sobrevaloració de les teves capacitats o d’un menysteniment de les conseqüències de la teva imprudència; però per a la resta d’afectats aquest accident serà fruit de la mala sort d’haver estat en el moment equivocat en el lloc equivocat.

He treballat molt amb el sector de l’automoció i he compartit moltes hores amb pilots i sovint he escoltat la mateixa frase de diferents persones: no s’ha de conduir en un circuit ni pilotar pel carrer.