Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DMG
Conversa de terrassa

“Costa creure que ets la número u”

Clàudia Brunet. 21 anys. Va aficionar-se al bàsquet per la seva germana. Juga al C. B. IPSI a Barcelona i al juny es va penjar la medalla d’or al concurs d’habilitats al Mundial 3x3 de Nantes.
La Clàudia acompanya la conversa amb un Nestea a la terrassa del Roc Blanc.

“Costa creure que ets la número u”

La Clàudia acompanya la conversa amb un Nestea a la terrassa del Roc Blanc.

M. P.
Actualitzada 28/08/2017 a les 07:34
Aquest serà el quart any que la jove escaldenca juga en un equip de Barcelona i la segona temporada a les files de l’IPSI. Aprofita els darrers dies de vacances posant-se en forma de cara a la pretemporada.

Està de vacances però entrenant.
Sí. He estat parada tres setmanes i en un parell o tres de setmanes tornen a començar els partits i m’he de posar en forma perquè si no no arribaré, que la pretemporada és molt dura.

Com són les vacances d’algú que es dedica al bàsquet semiprofessionalment?
Aprofito sobretot per descansar. Durant l’any no pares, comences l’estiu i empalmes amb la selecció. Així que el temps que queda aprofito per descansar.

Li agrada l’estiu?
M’agrada molt. No tinc classes, estàs de vacances i tenim les seleccions. Representar el nostre país és una cosa que als jugadors ens agrada molt. I poder viatjar amb el bàsquet és una sort. Per a mi és la millor època de l’any.

I aquest any va començar bé l’estiu. Medalla d’or al concurs d’habilitats al Mundial 3x3 de Nantes.
No m’ho esperava per a res. Quan van dir que estava entre les quatre que passaven a la final ja va ser sorprenent.

No ha de ser fàcil competir amb països molt més potents.
És molt complicat, sobretot en esports d’equip. Trobar quatre persones que s’entenguin, en el cas del 3x3, que puguin donar el màxim de si i competir amb països amb milions d’habitants que poden trobar fàcilment jugadores boníssimes físicament i tàcticament, és difícil.

Una medalla d’or deu ser una motivació.
Sí, i per sort, just tornar tenia el Preeuropeu i et dona més energies i ganes. Encara que sigui una cosa que no m’acabo de creure, perquè costa assimilar ser la número u del món en alguna cosa, però molt contenta i amb moltes ganes de començar la temporada amb l’equip i estar amb la selecció quan calgui.

Quins objectius té a nivell personal?
Passar la temporada, gaudir perquè si no és complicat treure algun èxit, millorar i poder pujar de nivell. Estic a primera catalana i m’agradaria anar pujant, a poc a poc, saber quin és el meu límit. L’objectiu, a llarg termini, les lligues espanyoles.

S’ha plantejat fer el salt als Estats Units?
Quan vaig acabar segon de batxillerat se’m va plantejar. Però era petita, tenia por i costa. Ara si pogués tornar enrere potser sí que ho faria, però no crec que canviessin massa les coses. Estic contenta, gaudint, tot i que està clar que allà tenen les millors lligues i qualsevol hi vol jugar. Allà també és més fàcil compaginar l’esport i els estudis. Aquí costa.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477