Sense ni cinc i dormint al parc

Als divuit anys va fer el primer viatge a l’estranger amb els guanys de treballar en una pizzeria. Interraïl cap a Anglaterra i Escòcia, amb la pinta de pelut de l’època. Amb els diners en mà (en aquell temps sense targeta de crèdit) va anar gastant i es va quedar sense ni un ral.

Aleshores va haver de demanar a sa germana que li girés diners per poder tornar, però els hi va enviar un divendres i no li van arribar fins al cap d’una setmana. Només amb el que duia i alguna cosa de menjar que havia comprat abans, va fer una nit dormint al parc de Victoria Station (ben abraçat a la motxilla) i també passava les hores davant de l’oficina bancària. Fins i tot un basc, de qui ha perdut el contacte, li va oferir lloc una nit a casa seva.

Una experiència que recorda per la sensació d’abandó, i quan pensa que dur que ha de ser que viure sempre així, al carrer...