Milers d'actes que expliquen vuit segles

Cap a mitjans dels anys noranta del segle passat, el Consell General va cedir en dipòsit temporal la seva documentació a l’Arxiu Nacional d’Andorra, una cessió que incloïa majoritàriament els milers d’actes conservades des dels orígens de la institució poc després del Pariatge (i quan encara no rebia aquesta denominació) fins a temps recents. Les actes en qüestió, amb el temps van ser digitalitzades i posades a disposició dels investigadors, per bé que mai s’havia plantejat de fer-ne la transcripció de manera íntegra i oferir un cercador amb informació diversa als historiadors per tal que hom pogués dur a terme qualsevol recerca sense haver de començar cada investigació des de zero.

El de transcriure les gairebé 7.500 actes del Consell és el repte majúscul que s’ha marcat l’actual sindicatura des d’ara i fins a final de mandat, el 2026. Una tasca que ha estat encarregada a un equip liderat per l’historiador ordinenc Jordi Guillamet i pel paleògraf Ignasi Baiges, conegut a les nostres latituds per projectes similars com l’edició més recent del Politar andorrà d’Antoni Puig (1764).

I és que malgrat que ens pugui semblar que en sabem molt, de la història d’Andorra, és evident que hi ha encara molt camp per córrer en la investigació sobre el passat del Principat. Així ho manifesta el síndic Carles Ensenyat, que té clar que “ens cal conèixer en detall la història del país, i fer-ho amb coneixement de causa partint de la documentació existent, com ara a través de les actes del Consell”.

L’objectiu és clar: durant el seu mandat al capdavant de la Sindicatura, Ensenyat vol aprofundir tant com pugui en el coneixement històric de la institució que representa, tenint present que “la història del Consell és, al cap i a la fi, la història d’Andorra en el seu conjunt”.

La configuració política del Principat, amb la històrica cosenyoria proindivís ostentada pel bisbe d’Urgell i el comte de Foix és, sense cap mena de dubte, una rara avis, i la pervivència d’aquesta realitat s’explica en gran mesura per la voluntat del poble andorrà d’evitar-ne la desaparició. No és d’estranyar, doncs, que el Síndic pretengui entendre i explicar el present recorrent al passat, i que les actes de la institució siguin l’eina que permeti acostar-se a aquests temps remots i no tan remots.

L’objectiu que acompanya el projecte és el de crear una exposició permanent a la Casa de la Vall “que ens permeti entendre el nostre passat, i a tots aquells que ens visiten quins són els orígens d’Andorra”. Una exposició que començarà essent temporal i que ha de passar a ser definitiva a partir del 2026, en el darrer tram de la legislatura, quan ja la tasca de transcripició de les actes hauria d’haver culminat.

Aquest projecte vindrà acompanyat també de la publicació de diversos treballs sobre la història del Principat, començant per una obra realment monumental del mateix Jordi Guillamet sobre els representants polítics documentats a Andorra al llarg dels darrers gairebé nou-cents anys (i que ha de veure la llum el primer semestre de l’any en curs!).

La recerca de l’antic director de l’Institut d’Estudis Andorrans –titulada Del Consell de la Terra al Consell General. Cònsols, jurats, consellers, síndics i procuradors (1131-2023)–, està en procés de finalització i compta ara mateix amb uns sis-cents folis curulls dels noms de tots els representants polítics documentats a la nostra història.

Obra de consulta més que de lectura planera, vindrà a substituir l’incipient treball de Lídia Armengol, Manuel Mas i Antoni Morell publicat el 1979 i que, per bé que tenia una ambició cronològica més limitada de “només” tres segles, demanava a crits una obra que vingués a renovar-la, cosa que demostra la necessitat de dur a terme el projecte endegat per part del Consell.

L’obra de Guillamet estarà acompanyada en el futur per recerques sobre altres moments clau del país, com ara el procés constituent, els Pariatges o la Nova Reforma, i per una història del Consell General encarregada a Marc Conesa, de la qual hauríem de disposar d’aquí a uns tres anys, amb el tancament de l’actual legislatura.

Sense dubte, l’interès historiogràfic d’aquesta sindicatura és d’aquells que marquen època, malgrat que Ensenyat prefereix mostrar-se com a hereu d’una trajectòria que ve d’abans i en la qual es va prodigar també la sindicatura Mateu-Bonell amb publicacions com l’edició del Manual Digest de la mà d’Albert Villaró o la ja esmentada del Politar de Baiges. O també la més recent Suñé-Palmitjavila, que va commemorar els sis-cents anys del Consell amb, entre d’altres, el treball de Carles Gascón que remuntava el naixement de la institució a 1289.

Sigui com sigui, és evident que si els terminis es compleixen i les publicacions previstes arriben a bon port, al llarg d’aquests quatre anys el coneixement sobre la història d’Andorra hauria de fer un notable salt endavant, nodrint també el projecte iniciat amb el Relat històric d’Andorra del qual celebrem el primer aniversari de la seva posada a disposició al públic.

La pregunta que es poden fer a hores d’ara és què hi esperen trobar, en aquestes actes? La primera certesa és que realment això no se sabrà fins que s’hagi dut a terme tot el procés de transcripció, però tant Ensenyat com Guillamet estan segurs que hi descobrirem moltes més coses del que ara ens pensem. El coordinador del projecte defensa que fins ara els treballs sistemàtics en relació amb les actes del Consell han estat encarats a qüestions de caràcter més fiscal o recaptatori, però que tot el vessant polític resta encara per a ser treballat detingudament. “Segur que ens enduem algunes sorpreses...”

En aquest sentit, a l’espera que els especialistes hi diguin la seva, Guillamet creu que “la clau de l’origen i l’estructuració del Consell després dels Pariatges ve motivada directament per la necessitat d’organitzar i fer efectiu el pagament de la quèstia als cosenyors”. I fent de la necessitat virtut, els andorrans d’aquell temps van posar les bases d’una institució que síndic i coordinador consideren clarament “fonamental per entendre la història d’Andorra passada i present”.

Aquells que no puguin esperar-se al 2026, de moment tenen ja una primera tongada de transcripcions disponibles al portal web del Consell General, amb el seu perceptiu regest en català i el text de l’acta en la llengua dels nostres avantpassats.

A mesura que l’equip vagi avançant en el procés, un parell o tres de vegades l’any s’aniran bolcant transcripcions; i en el portal es podrà fer servir el cercador com a eina fonamental per accedir a la documentació, un tesaurus, al cap i a la fi, que facilitarà cerques per períodes històrics, topònims o noms de persona, entre d’altres, i que farà les delícies de qualsevol investigador.

Als amants de la història d’Andorra els arriben quatre anys entretinguts: estiguin atents!