El valor de la vella arquitectura

El filòsof alemany Emmanuel Kant expressava la convicció que l’essència de l’arquitectura es trobava en l’ús. Així és com comença l’arquitecte i urbanista Enric Dilmé l’assaig que parla sobre la vindicació del patrimoni a través de la seva reutilització i els valors històrics que els edificis obtenen amb el pas del temps, i que van més enllà de la seva funcionalitat. Aquest és el cas de l’edifici de Radio Andorra, del qual ahir es va fer pública la rescissió del contracte per a la primera fase dels treballs de restauració dels emissors i altres aparells per un valor de 8.200 euros, i que es podran dur a terme quan finalitzin els treballs de descontaminació després que el 2018 es detectés l’aparició d’amiant a la zona. El segon edifici és l’antic Hotel Rosaleda, ambdues construccions situades a la parròquia encampadana. Són filles de dues tradicions constructives ben diferents per la procedència dels autors en un mateix ter­ritori. En el cas de l’Hotel Rosaleda, del català Adolf Florensa, fa un ús de la volta de maó de pla, ja que ve d’una tradició més noucentista catalana i, de fet, la tècnica es pot veure en diversos edificis de l’Eixample de Barcelona de l’època. Per contra, l’occità Robert Trilhe va decidir fer ús del formigó armat per a la construcció de Radio a Andorra, tecnologia que triomfava a França des de la seva invenció per part de Joseph-Louis Lambot l’any 1844 amb la prova de construcció d’un vaixell amb aquest material. Malgrat això, són dues construccions que tenen una mateixa semblança: l’ús de la pedra de granit per cobrir les façanes que era característica de les cases de muntanya i de l’arquitectura andorrana. D’aquesta manera, Dilmé ve a mostrar la capacitat d’aglutinar amb només dos edificis tres estils diferents que serveixen com a mostra de la barreja cultural que el país ha tingut al llarg de la seva història, i creu que és important “rescatar el passat per deixar-lo a la vista a futures generacions”. De fet, en l’assaig l’arquitecte valora la consideració de l’administració pública a l’hora de conservar aquests dos espais, ja que van ser edificis que van quedar obsolets de funcionament i arraconats estèticament durant cert temps, i que en el cas de l’hotel va estar a punt de ser enderrocat, malgrat que mantenia els valors històrics de la transformació del país. És que la ràdio és un reflex dels grans canvis que va experimentar el país a principi del segle XX en l’àmbit industrial i polític. L’hotel, per la seva banda, va viure els canvis socials i culturals més significatius, per exemple, acollint famílies de la burgesia catalana, com els joiers barcelonins Bagués, o sopars de la Nit Literària. Així doncs, són dues mostres que l’arquitectura va més enllà de la seva funcionalitat i que l’estètica i el valor històric les han convertit en monuments.