La llibertat de ser dona poeta

Ángeles Mora és una d’aquelles persones que viuen la vida amb sensibilitat i amb una mirada lluitadora i compromesa amb la societat. La seva vida l’ha dedicada completament a la poesia i a la família, fet que li va comportar una aturada d’uns deu anys fins que no va poder reprendre els estudis de Filologia Hispànica a Granada. Nascuda el 1958 a Rute, a la província de Còrdova, l’artista ha recorregut diversos racons d’Espanya com Barcelona o Madrid i ahir, per primera vegada, va trepitjar el país dels Pirineus, per explicar a alumnes de primer i segon d’ESO del col·legi María Moliner la seva obra literària. Mora es considera una lluitadora de la igualtat amb la voluntat de trencar estereotips marcats per la societat, com per exemple que la dona es guia per la sensibilitat i l’home, per la raó. I creu que amb la seva poesia ha pogut contribuir en la millora “d’aquesta societat que tantes vegades és mediocre”, va explicar al Diari. Malgrat això, considera que encara hi ha camí a fer, ja que “hi ha una mica la idea que les dones continuem sent les muses dels poetes i no és així. Als anys 80 vam treballar de valent per canviar aquesta percepció”. Guanyadora de diversos premis, jurat en concursos literaris i professora de llengua castellana, Mora va ser guardonada l’any 2016 amb el Premio Nacional de la Crítica i el Premio Nacional de Poesía d’Espanya amb el llibre Ficciones para una autobiografía, en què el jurat va valorar la capacitat d’expressar amb rigor poètic les contradiccions que els humans moltes vegades presenten al seu interior. Es defineix com una persona que expressa allò que sent i assegura que li apareixen les idees en qualsevol moment. A més, diu que se sorprèn quan veu que hi ha persones que coneixen o fins i tot se saben de memòria les seves poesies. I això mateix va passar ahir al María Moliner. La poetessa no va dubtar a venir expressament d’Andalusia per poder explicar als estudiants què significa per a ella l’oportunitat de poder expressar-se lliurement i també va aprofitar per encoratjar a perdre les pors de fer públiques les seves creacions. Va ser un matí intens per a l’autora, ja que tant alumnes com professorat volien parlar amb la guanyadora del Premio Nacional de Literatura per conèixer de primera mà com s’arriba a aconseguir un guardó d’aquestes característiques. El que més va destacar, naturalment, van ser les paraules i els versos. Dues classes amb una cinquantena d’alumnes de primer i segon de l’ESO van poder gaudir d’una breu explicació de l’autora, que va acabar la intervenció amb un dels seus poemes, Elegía y postal, que tracta del pas d’abandonar la teva ciutat, el teu entorn i costums per anar a viure en una altra zona i començar de zero. Tot seguit, van ser els estudiants els autèntics protagonistes, que van recitar, un per un i de memòria, diversos escrits de Mora. Alguns de més curts amb poc més de quatre versos i altres de més llargs. Dramàtics o simpàtics, com el que parlava d’un suïcidi d’un conegut proper o la relació amorosa que s’havia de dutxar per separat per les diferències que presentaven. Un seguit d’imatges poètiques en què cada oient podia imaginar la seva pròpia metàfora no necessàriament real, ja que l’autora va explicar que li agradava barrejar records del passat amb l’actualitat i sense tenir un ordre, a vegades sense tenir una relació directa amb l’autenticitat. Així doncs, Ángeles Mora, amb la seva humilitat, no va deixar indiferents els joves estudiants als quals, a més, després d’aquesta experiència viscuda segurament se’ls despertarà en certa manera la vena poètica, deixaran enrere la vergonya i mostraran lliurement els seus sentiments.