Reportatge
Teresa Colom, camp a través
Diu Teresa Colom que escriure poesia és com endinsar-se en la foscor de la terra mentre que la narrativa és córrer camp a través. Doncs en una carrera de fons, la de la novel·la, prova fortuna i tira de ciència-ficció per plantejar-se, a ‘Consciència’, la vida sencera.
Teresa Colom, camp a través
La primera novel·la de Colom, i segon llibre de narrativa després dels relats de La senyoreta Keaton i altres bèsties, serà al carrer el proper dia 6. Això li acaben de confirmar des d’Empúries, segell amb què repeteix en aquest segon pas a la narrativa. “Com en la poesia, et trobes davant el full en blanc, però si per fer poesia grates cap a on és fosc, fas espeleologia, aquí corres una llarga distància.” No obstant això, Consciència promet diversos nivells de lectura: hi ha el de l’avidesa que provoca un thriller però també el de ressorgir de la lectura gratant-se amb uns quants qüestionaments més o menys inquietants.
Perquè de què va Consciència? A Colom la idea o, més aviat, els interrogants que la van generar, li va arribar a través d’un documental sobre Dmitri Itskov, multimilionari rus entestat a crear cíborgs, és a dir, a transferir els cervells humans a màquines. Justament aquest és el punt de partida de la novel·la. Només que a la narració, que se situa al 2090, la tecnologia no tan sols existeix sinó que es comercialitza ja en un mercat bastant generalitzat, on aquells que moren físicament poden contractar un servei per transferir la seva ment a un sistema informàtic.
Aquí Colom ha pogut tirar del bagatge universitari de què disposa. Llicenciada en Econòmiques, abans d’endinsar-se en la trama es va anar plantejant minuciosament aspectes pràctics d’una societat similar: serien rendibles companyies que comercialitzessin productes similars? Quin tipus de clientela s’ho podria permetre? “Em vaig anar generant preguntes perquè tot tingués una lògica economica i social.” Així, va haver de resoldre qüestions com que aquests éssers que mantenen viva la ment però ja sense presència corpòria “no poden tenir vida econòmica, és a dir, que hi ha una barrera, una divisió entre el món en què ells es mantenen i el món real”. Tot a la recerca de la versemblança del relat. Que no vol dir que faci al lector empassar-se totes aquestes explicacions, sinó que ella tenia clara al cap tota l’estructura d’una societat per dotar de credibilitat el relat.
Després, la trama en si se centra en un individu concret –si individus es poden seguir considerant–, una dona que va morir físicament relativament jove i que ara s’enfronta al perill que la desconnectin, que la facin desaparèixer definitivament, víctima d’una segona mort. Haurà aleshores d’activar tots els seus records i buscar en el seu temps de vida física la font de l’amenaça actual. Una trama detectivesca per mantenir el lector enganxat, però que de pas l’aboca a qüestionar-se des de la pèrdua de drets i intimitat, cedits al progrés tecnològic, fins a la natura mateixa de l’existència.
Colom confessa que espera la resposta a aquesta nova incursió en la narrativa amb una certa inquietud. Tanmateix, la fortuna de La senyoreta Keaton és inqüestionable: traduïda al castellà i al francès (Actes Sud), l’editor li acaba d’anunciar que també ho serà al mandarí, amb Shangai 99, un prestigiós segell literari per al mercat xinès.
Teresa Colom, camp a través