El santuari de Meritxell necessita obres per valor d'1,6 milions

El santuari nou de Meritxell va néixer en un part difícil: no sols diuen les cròniques que a Ricard Bofill va costar de convèncer-lo que fes un edifici religiós, també el projecte va haver de superar importants desacords polítics sobre el tipus d’edifici que havia de ser. I un naixement amb fòrceps deixa empremta sobre els nounats. En el cas de l’edifici canillenc, en forma de pressupostos escarransits que van impedir el naixement d’un nen sa i robust perquè els materials de construcció no van ser de la millor qualitat precisament. Dit d’una altra manera, “es va fer un edifici molt mal fet”, que és com ho resumeix el director de Patrimoni Cultural, Xavier Llovera. Si s’hi afegeix mig segle de vida en el qual no s’ha emprès cap actuació integral i valenta, el bastiment se situa en un present on ni tan sols és alarmista advertir que “ha arribat al límit i si no actuem, d’aquí a quatre o cinc anys s’ensorra”. No completament, però sí per parts. Té problemes estructurals i constants filtracions d’aigua. Per començar.

Les nombroses patologies del pacient han fet que per fi Govern hagi decidit iniciar la intervenció urgent i en profunditat que necessita i dimecres passat el Consell de Ministres va aprovar treure a concurs la primera fase de les obres. Els treballs s’allargaran entre quatre i cinc anys, amb un cost que –tot i que el preu final dependrà de les ofertes presentades per les empreses adjudicatàries– un informe realitzat fa uns anys (demanat per Jordi Alcobé quan encapçalava Ordenament Territorial) pels tècnics de Patrimoni Cultural feia una estimació d’1,6 milions d’euros. L’objectiu és que, acabada aquesta cirurgia en profunditat, el santuari es converteixi en un monument “estable” i ja requereixi només la conservació quotidiana de tot edifici d’aquesta envergadura –són 6.500 metres quadrats de superfície–, que l’arquitecte Joan Bellera estima en uns 20.000 euros anuals. “És normal que de tant en tant s’hagin de repassar les cobertes o l’evacuació d’aigües pluvials”, recorda Llovera. Però no que al bastiment li calguin estructures noves, com és el cas ara. O que s’hagin plantat tan a prop aquells arbres de ribera “que mai no s’hi haurien d’haver plantat” perquè obstrueixen els canals d’evacuació de les aigües amb tant fullam.

La nau, prioritària

La prioritat és la nau, apunta Bellera. Que serà el projecte a encetar al 2020, amb un pressupost calculat al voltant dels 400.000 euros. Per al present exercici, per cert, n’hi havia 150.000 ja previstos, però com que només se’n gastaran 50.000 en la redacció del projecte, els 100.000 restants previsiblement aniran destinats a la casa-museu d’Areny-Plandolit, un altre equipament que necessita una intervenció.

Tornant a l’operació urgent, és d’índole estructural. Recorda Bellera que ja es van haver de recalçar els fonaments (amb uns arcs que actuen com a contraforts que no eren al projecte original) però tot i així és una “patologia activa”, així que es necessita millorar l’assentament.

L’altra urgència és el cobriment, apunta l’arquitecte de Patrimoni, per evitar els continus problemes de filtracions. El projecte dirà com s’hi haurà d’intervenir exactament.

Substitució de les peces

De pas, els treballs s’aprofitaran per millorar els arcs decoratius, molt malmesos, puntualitza Llovera: es va trobar una manera de protegir-los de les filtracions recobrint-los de resines, però la pedra artificial dels acabats ja havia quedat afectada, així que s’haurà de substituir per peces idèntiques fetes de nou.

En fases successives , necessita l’actualitzacio de tota la instal·lació elèctrica i tèrmica (la calefacció, pel sistema de terra radiant, ha quedat obsoleta o no funciona. També les façanes necessitaran una revisió i actuació complerta. “S’ha fet el manteniment, però no l’adient per a un edifici de la seva magnitud durant 40 anys. Ara hem de fer la recuperació”, resumeix Bellera.