Les grans mans de Saypé ja llueixen a Engolasters

Un món polaritzat, amb innombrables desafiaments, entre els quals el de l’acolliment a les persones obligades a buscar refugi fora del seu país. La necessitat de viure tots junts i en la millor harmonia possible. Amb aquests fils de pensament l’artista francès Saypé –Guillaume Legros (Belfort, 1989)– ha posat en marxa un projecte artístic d’envergadura: Beyond the Walls lligarà el món sencer amb una cadena formada per enormes mans humanes entrelligades. Una cadena de la qual va pintar la primera baula al Champ de Mars parisenc, sortint per una banda de la Tour Eiffell. D’aquí a cinc anys, preveu, la tancarà, arribant al mateix gran monument parisenc per l’altre costat. Després de la capital francesa ha estat un petit racó del Pirineu, el llac d’Engolasters –a la campa cedida per Feda–, el qual acull el següent parell de mans. Saypé, artista que es mou entre els postulats del land art i l’art urbà, va presentar ahir aquesta obra que s’emmarca en la tercera edició de la Biennal L’Andart.

Saypé ha treballat de pressa: els comissaris de la biennal –Pere Moles i Paul-Alexandre Nicolas– estimaven una setmana de treball però ell va escurçar el temps i en a penes dos dies ja estava acabada. Pintura orgànica (guix, carbó i una proteïna de la llet per fixar els dos colors) sobre un terreny més rugós del que li és habitual –sol pintar sobre gespa– és la tècnica emprada. Que no assegura una gran durabilitat: entre tres setmanes i tres mesos, va calcular l’artista, depenent molt de les condicions climàtiques. Així que a qui l’interessi contemplar-la li convé no encantar-se massa, per si de cas. Per facilitar el millor visionat del treball, de 500 m de llargada i 30 d’amplada aproximadament, els organitzadors de l’esdeveniment i Feda han fet instal·lar una passarel·la elevada.

Acabada la feina, Saypé posa rumb a Ginebra, on ja té previst executar la tercera baula d’aquesta enorme cadena que farà la volta al món. “És un projecte global en aquest món que es polaritza”, argumentava ahir. L’objectiu del projecte, com el del seu art en general “és impactar la societat, però també impactar sobre la naturalesa: per això fem una obra i la deixem que visqui a la intempèrie, que evolucioni al ritme de la naturalesa”.

Treballar en l’espai cedit per Feda li ha suposat algunes dificultats, per adaptar la seva tècnica al terreny sobretot. Però en conjunt, admet, l’experiència ha estat tan satisfactòria que no descarta tornar amb un nou projecte al país. Si els vents són propicis.