x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
arts plàstiques

Com enfonsar murs, segons Saypé

L’artista francès presenta l’obra executada a ‘la campa’ d’Engolasters, part del projecte global ‘Beyond the Walls’

Saype inaugura l'obra 'Beyond the Wall'

L'artista francès Saype duibuixa dues mans gegantines a Engolasters

Les grans mans de Saypé ja llueixen a Engolasters

Les grans mans de Saypé ja llueixen a Engolasters

Les grans mans de Saypé ja llueixen a Engolasters

Valentin Flauraud
Per facilitar la bona visió del treball de l'artista francès l'organització ha instal·lat una passarel·la elevada.

Les grans mans de Saypé ja llueixen a Engolasters

Per facilitar la bona visió del treball de l'artista francès l'organització ha instal·lat una passarel·la elevada.

Valentin Flauraud
Les grans mans de SAYPE ja llueixen a Engolasters 14

Les grans mans de SAYPE ja llueixen a Engolasters

Vistes aèries de la performance de l'artista SAYPE a Engolasters preses per Valentin Flauraud

Valentin Flauraud
Actualitzada 19/07/2019 a les 15:19
Un món polaritzat, amb innombrables desafiaments, entre els quals el de l’acolliment a les persones obligades a buscar refugi fora del seu país. La necessitat de viure tots junts i en la millor harmonia possible. Amb aquests fils de pensament l’artista francès Saypé –Guillaume Legros (Belfort, 1989)– ha posat en marxa un projecte artístic d’envergadura: Beyond the Walls lligarà el món sencer amb una cadena formada per enormes mans humanes entrelligades. Una cadena de la qual va pintar la primera baula al Champ de Mars parisenc, sortint per una banda de la Tour Eiffell. D’aquí a cinc anys, preveu, la tancarà, arribant al mateix gran monument parisenc per l’altre costat. Després de la capital francesa ha estat un petit racó del Pirineu, el llac d’Engolasters –a la campa cedida per Feda–, el qual acull el següent parell de mans. Saypé, artista que es mou entre els postulats del land art i l’art urbà, va presentar ahir aquesta obra que s’emmarca en la tercera edició de la Biennal L’Andart.
Saypé ha treballat de pressa: els comissaris de la biennal –Pere Moles i Paul-Alexandre Nicolas– estimaven una setmana de treball però ell va escurçar el temps i en a penes dos dies ja estava acabada. Pintura orgànica (guix, carbó i una proteïna de la llet per fixar els dos colors) sobre un terreny més rugós del que li és habitual –sol pintar sobre gespa– és la tècnica emprada. Que no assegura una gran durabilitat: entre tres setmanes i tres mesos, va calcular l’artista, depenent molt de les condicions climàtiques. Així que a qui l’interessi contemplar-la li convé no encantar-se massa, per si de cas. Per facilitar el millor visionat del treball, de 500 m de llargada i 30 d’amplada aproximadament, els organitzadors de l’esdeveniment i Feda han fet instal·lar una passarel·la elevada.
Acabada la feina, Saypé posa rumb a Ginebra, on ja té previst executar la tercera baula d’aquesta enorme cadena que farà la volta al món. “És un projecte global en aquest món que es polaritza”, argumentava ahir. L’objectiu del projecte, com el del seu art en general “és impactar la societat, però també impactar sobre la naturalesa: per això fem una obra i la deixem que visqui a la intempèrie, que evolucioni al ritme de la naturalesa”.
Treballar en l’espai cedit per Feda li ha suposat algunes dificultats, per adaptar la seva tècnica al terreny sobretot. Però en conjunt, admet, l’experiència ha estat tan satisfactòria que no descarta tornar amb un nou projecte al país. Si els vents són propicis.
Etiquetes
  • #18 sugarbaby
    (20/07/19 12:05)

    Pourquoi utilisez-vous des protéines de lait? Le but est d'être plus moderne et à la mode? Sur le marché des peintures non toxiques et biodégradables, l'œuf, le sucre et divers composés minéraux sont également utilisés comme émulsifiants pour faciliter le séchage rapide de la peinture. Lorsque les personnes intolérantes au sucre laitier sont désormais une cible rentable pour l'industrie laitière, ne serait-il pas plus approprié d'utiliser le lactose mis au rebut à des fins artistiques?

    Respondre
  • #17 Porca putana
    (19/07/19 15:39)

    Qualsevol misèria humana és l'excusa perfecta per una perfomance artística facturada a la caixa pública.

    Respondre
  • #16 Desastre
    (19/07/19 14:27)

    On estan aquí els de Medi ambient del comú? de Govern? APAPMA? ADN? Després per tallar 4 arbres et cau el pèl....

    Respondre
  • #15 Porca miséria
    (19/07/19 12:38)

    Si seguim en aquesta tònica, menjarem amb targetes de racionament en camps de refugiats, però això sí, observant obres d'art ....

    Respondre
  • #14 Sóc snob
    (19/07/19 11:49)

  • #13 Darío
    (19/07/19 11:28)

    Aquesta quantitat de diners indecent que costen aquestes manifestacions grotesques s'haurien d'utilitzar perquè a NINGÚ, repeteixo, a NINGÚ a Andorra li falti menjar, medicines o qualsevol altra necessitat bàsica.

    Respondre
  • #12 pels seus fets els coneixereu
    (19/07/19 11:16)

    jaja ja...una llàstima pels arbres que s'han hagut de tallar, això nomes es una imatge i paraules bla bla bla buides de contingut....em pregunto quantes persones refugiades haurà acollit aquest "senyor artista" a casa seva?, hipocresia pura i dura

    Respondre
  • #11 Pere
    (19/07/19 11:02)

    Ben aviat, podran pintar dibuixos a tots els camps on es planta tabac. Menjarem art i globalització.

    Respondre
  • #10 Jordi Brau
    (19/07/19 10:47)

    En quin moment ens hem tornat tant simples i ximples? És una foto gegant de dues mans, en un lloc on sobra qualsevol cosa feta per l'home....

    Respondre
  • #9 CArlemany
    (19/07/19 10:44)

    Passi per la suposada obra d'art efímera ( caram que moderns que som ) que agradarà més o menys. Jo parteixo de la base que la nostra natura no necessita d'artificis per a revelar la seva absoluta bellesa. 

    Però pel discurs que arrossega, res de res eh !. 
    Ens agradaria molt a tots de poder salvar tota la miseria del món, però la realitat és que no podem, simplement perque no n'hi ha per tots, i els que tenim la sort de viure al bon món, no podem permetre sota cobert de bones intencions d'acabar assemblant-nos a Somàlia, encara que "només" sigui per la responsabilitat que tenim de proporcionar el futur millor possible als nostres fills .

    Respondre
Veure’n més
18
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts