Reportatge
El germà erudit del bisbe
A Alcover, el 1931, va començar el llarg periple vital d’Antoni Maria Martí i Alanis, hispanista de prestigi, que moriria el 2007 al Canadà. Una de les parades del llarg viatge la va fer a Andorra, una estada que reconstrueix el periodista i escriptor Xavier Pete i Vega.
El germà erudit del bisbe
Explica Pete en un dels articles dels últims Papers de recerca històrica que edita la Societat Andorrana de Ciències que aquest Martí i Alanis, germà de qui va ser Copríncep entre els setanta i el 2003, es va construir el seu refugi andorrà amb les seves pròpies mans (i amb fusta procedent de Finlàndia, això ho va especificar en una entrevista a l’espai La Rotonda, d’RTVA), una casa de fusta que li va costar un bon esforç d’ubicar però que finalment va trobar –i encara n’hi ha rastre de la construcció– “al començament d’un vessant de muntanya, a tocar d’Auvinyà, enmig d’una zona escarpada i de boscatge contundent”. Com segurament no podia ser d’una altra manera en algú que va dedicar la vida a les lletres, va batejar aquest indret amb nom de ressonàncies literàries: Ultima Thule, una illa situada al nord d’Occident a la que sovint fa referència la literatura medieval.
Va ser des d’aquí, recull l’investigador, que va començar a produir bona part dels seus treballs de recerca, que el van situar com una figura acadèmica de primera magnitud, amb obres com La preceptiva retórica española en el Siglo de Oro, que va ser una de les seves màximes aportacions, llibre publicat per Editorial Gredos i que li va reportar el Premi Nacional de Literatura Menéndez Pelayo el 1972.
El del germà del bisbe pel país va ser un pas discret, conegut, no obstant això, per “un cercle molt reduït” de lauredians que el va conèixer personalment i, en especial, per “uns pocs privilegiats que compartiren taula amb el professor, catedràtic, jesuïta, poliglot i estudiós cervantista en alguna de les seves visites llampec al país dels Pirineus”, que feia “sempre que les seves taques universitàries” li ho permetien. Els que van tenir oportunitat de conèixer-lo, destaca l’investigador, el descriuen com una figura “que destacà sobretot per una lucidesa intel·lectual esplèndida i una no menys important altíssima capacitat de saviesa humana”.
Tres dècades al canadà
Doctorat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, es va establir al Canadà, on va estar tres dècades exercint com a professor de la Universitat de Western Ontario. A banda del volum que li va fer gua-nyar l’abans esmentat guardó, de la seva mà van sortir altres aportacions: el 1980 va publicar Canadá en la correspondencia diplomática de los embajadores de España en Londres, 1534-1813. A banda, va publicar articles sobre el procés d’escriptura d’El Quixot. L’hispanista, home de perfil extravertit i irònic, segons el perfil que dibuixa Pete, va decidir justament emprendre l’anàlisi exhaustiva sobre l’obra magna de Cervantes des del seu refugi lauredià, des d’Ultima Thule.
El germà erudit del bisbe