Reportatge
Engolasters, un “polvorí d'art”
Molts, probablement, hauran reflexionat sobre la curiosa similitud estètica que sovint es dona entre gos i amo. Per si algú ho dubtava, Gerrard Gethings ho deixa clar a les fotos de ‘Do you look like your dog?’ Una de les peces de la tercera biennal de L’Andart.
Engolasters, un “polvorí d'art”
Atenció al canvi de nomenclatura: cansat de trobar-se enmig del debat sobre què és o deixa de ser land art i si la biennal es correspon amb els postulats del moviment, Pere Moles, el comissari i impulsor, ha decidit tallar pel dret. El nom posa ara l’èmfasi en l’arrelament al territori andorrà i bandeja altres qüestions. Bona part de la quarantena d’artistes participants –d’una desena de països d’arreu– enllesteixen les instal·lacions que s’exhibiran durant els propers mesos a Engolasters, utilitzant la vora del llac, els boscos i les antigues instal·lacions de la central hidroelèctrica, cedides per FEDA, espais que en molts casos mai no havien estat accessibles al públic.
S’inaugurarà demà de manera oficial. Amb la pràctica totalitat de les propostes ja in situ. Tot i que els organitzadors es guarden una sorpresa a la recambra. O el que havia de ser una sorpresa però Moles no va poder aguantar-se de dir: a mitjan juliol la biennal portarà l’artista francès Saype, un referent internacional –en aquest cas sí, de manera indiscutible– del land art, triat per Forbes com una de les 30 personalitats més influents en el panorama de l’art actual. Actualment està duent a terme una acció al camp de Mars de París que forma part del projecte Beyond the Walls: la pintura d’unes mans lligades que portarà a altres ciutats del món, de Sydney a Nova York. “I enmig hem aconseguit colar-hi Andorra”, es va congratular Moles. No sense esforç, va matisar, perquè fa mesos que estan negociant amb l’artista.
L’obra, una pintura sobre l’espai que FEDA denomina la campa, es pinta amb material orgànic sobre la gespa. No gaire durador, però previsiblement sí continuarà visible a principi de setembre, quan s’espera la màxima afluència a l’entorn del llac, amb el pas d’una de les etapes de la Vuelta pels voltants. “Farem que això sigui un polvorí d’activitat cultural i esport”, promet el màxim responsable de la biennal.
Pel que fa al que es podrà veure des de demà, promet “un passeig antiestrès de dues o tres hores”. El punt de partida, l’antiga caseta dels guardes –s’encarregaven de feines com obrir i tancar vàlvules abans de ser automatitzades–, que exhibirà el videoart cedit per la Fundació Sorigué, a banda d’alguns dels animalons acolorits de Toni Cruz, dispersos per diversos punts.
Entre les propostes hi ha Arbres Mare, de Jordi González, que a l’antic polvorí ha plantat el que denomina herba d’ombra, i les casetes haiku del canillenc Doni Torres. L’antiga cort dels matxos acull la proposta del suís Kordo Kosta, inspirada en la filosofia wabi-sabi, és a dir, la bellesa de la imperfecció. El que havien estat cuina i menjador dels treballadors l’ocupen Precious Vestige, de l’australiana Sally Kidall, i VOSC (un bosc fet amb ambientadors de pi) d’Albert Gusi. I a prop, la instal·lació sonora de Christo Guelov, amb esquelles.