Reportatge
Gent com de la família
“Era gent molt tranquil·la, com amics que venien a veure la família.” Rosa Viadiu conserva així el record dels passadors que acompanyaven el seu pare.
Gent com de la família
La filla de Francesc Viadiu –polític, lluitador antifeixista i autor d’Entre el torb i la Gestapo– va repassar els records dels anys d’exili que la família va viure a Sant Julià de Lòria, en una conversa amb l’escriptora i periodista Roser Porta celebrada al Museu del Tabac, en una sala plena de gom a gom.
En una casa per on passaven resistents, refugiats, evadits auxiliats per les xarxes de passadors, tot es vivia amb normalitat, “sense discussions, simplement gent que venia com si fossin amics de la família i tornaven a marxar”.
A la conversa –organitzada al voltant del llibre Andorra literària. Rutes de novel·la, que Porta cosigna amb Tony Lara– va rememorar aquella infantesa en què no va tenir –“de cap manera!”, va exclamar– amagada malgrat ser refugiats i en què van rebre l’ajuda d’algunes persones molt especialment: mossèn Jaume va oferir al pare refugi a la rectoria el dia que la guàrdia civil el venia a buscar. “De cap manera, si han de venir que vinguin”, va rebutjar-la el pare, mentre la nena baixava a veure els agents a prop de la frontera i –“què volieu? era una nena, era rebel, i venien contra el meu pare”– els llançava una pedra.
Viadiu filla també va explicar l’oferta dels americans al pare: casa i escola pagades i un sou. Ho va rebutjar per decisió materna. “Mai no se’n va penedir, no era home de queixar-se.”
I l’amistat amb Amat-Piniella també va entrar a la conversa: “Era un home simpàtic, dins de la seva tristor, sempre afable.” A tots dos, va insistir, se’ls hauria de recordar més.