Entre guaridors de paraules

No era el primer cop que Montobbio compareix amb llibre nou al país: ja ho havia fet amb Ideas chinas. El ascenso global de China y la Teoría de las Relaciones Internacionales, el 2017, i abans, amb Búnkeres, el 2015. Ahir es va envoltar d’altres poetes –Josep Dallerès i Manel Gibert– i el prosista Morell per glossar aquest poemari –el primer que escriu en català, va destacar Morell– que és fruit del seu pas per les valls com a ambaixador i que, com anuncia el títol, està fortament influenciat per la visió diària que el diplomàtic va tenir dels 7 poetes de Jaume Plensa que presideixen la plaça Lídia Armengol.

Va ser el d’ahir al vespre un acte amb força presència d’autoritats i representants d’institucions, entre els quals el seu successor, Àngel Ros, encarregat d’obrir les intervencions. Per a l’actual ambaixador, el que es va presentar és “un llibre en el qual ha posat il·lusió i sentiment”, un volum que recull “que la poesia està per tot arreu i als poetes els toca descobrir les paraules” per plasmar-ho, de tal manera que “la poesia sembla fàcil, però resulta que no ho és”.

En aquesta part d’intervencions institucionals, el cònsol menor de la parròquia, Marc Pons, en substitució de Conxita Marsol, “que està fent d’estilita i configurant alguns versos, és a dir, pensant els noms que aniran a les llistes”, va bromejar.

Acabats els torns institucionals va ser Morell l’encarregat de començar a introduir el públic en aquesta obra poètica que va titllar de “mesurada, sintètica, intimista”, uns versos on “diu el que és important, allò accessori no li interessa”, va assegurar, en una intervenció que va iniciar assegurant que “la poesia és un guaridor de les paraules que emmalalteixen, sobretot en aquests temps, en què estem tan envoltats de tecnologia”, uns mitjans que malmeten el llenguatge. Els poetes tenen la tasca de guarir-lo, va dir.

En el cas d’Estilites d’Andorra, Montobbio proposa la poesia com un camí per trobar-se un mateix, amb “set claus per obrir l’ànima” de tothom que el llegeixi. Perquè tota l’obra del diplomàtic –poesia i prosa, inclosos els tractats sobre el seu ofici, “que haurien de ser d’obligada lectura per a qualsevol persona que volgués ser diplomàtic o polític”– és, a judici de Morell, una via “per intentar trobar-se a si mateix: aquesta és la conclusió a la qual arribo llegint i rellegint el llibre”. Així, el volum “és un viatge a l’interior a través dels set personatges que, més que traspuar llum, la creen”, va assegurar, referint-se a les escultures inspiradores del poemari.

Un mapa

Per Gibert, l’obra literària de Montobbio configura un mapa. “Imaginar, mental, també físic, fet amb les seves vivències, dibuixat amb passió.” A la seva obra l’escriptor i diplomàtic en realitat, “parla sempre del mateix: la pau”, a la qual es poden afegir altres termes, com democràcia, diversitat, “fins i tot allò que engloba la paraula cultura”. I en resum, va apuntar el també poeta, “l’obra de Manuel Montobbio és una geografia poètica, on hi ha una itinerància vital que ha creat un mapa existencial”.