Reportatge
La icònica Barbie i el món del cinema, al Centre d'Art d'Escaldes
Icònica, Barbie s’alça com la nina més controvertida de la història. Ara fa els 60 anys i es conserva com el primer dia. O no, perquè al llarg del temps ha patit mutacions i s’ha introduït en tots els àmbits. El CAEE consagra una mostra a Barbie i el cinema.
La icònica Barbie i el món del cinema, al Centre d'Art d'Escaldes
Jo la defenso a mort.” Paloma Olmedo, col·leccionista que aporta les més de 160 nines que configuren la mostra, rebutja la quantitat d’atacs que la nina creada per la dissenyadora Ruth Handler ha rebut des de diversos fronts: se l’ha titllat de sexista, de fomentar l’estereotip de la dona-objecte, de portar les joves a l’anorèxia per la reiteració d’un model inassolible per al comú dels mortals. Ella, que amb 60 anys es conserva inalterable. “És clar, és de plàstic”, ironitza Olmedo. Per a la col·leccionista res de tot això no té gaire fonament. Al contrari, assegura, “no només no ataca la dona, sinó que és la imatge de la dona independent”, que ha treballat des de sempre: no sols ha aparegut practicant milers d’oficis, fins i tot en alguns casos ha estat una avançada, com la Barbie astronauta que va sortir al mercat anys abans que Neil Armstrong arribés a dir des de la Lluna la mítica frase. “És una dona independent, a la qual, fins i tot quan li van crear una parella, en Ken, no va tenir èxit.”
Barbie, icònica, també s’ha revestit amb rostres d’altres personatges emblemàtics en la història del segle XX: els del cinema. Aquest és justament el nucli de l’exposició que avui obre les portes al CAEE i que es podrà veure fins al 30 de març vinent: Barbie transfigurada en els més diversos personatges del cine (i la televisió), des de la Liz Taylor de Cleòpatra fins a Tippi Hedren, que sofria el salvatge assetjament dels ocells de Hitchcock; de l’encisadora Audrey Hepburn vestida de Givenchy a Esmorzar a Tiffany’s a la no menys radiant caracterització de l’actriu a Sabrina o My Fair Lady. També hi ha la Barbie transfigurada en un altre símbol sexual de la passada centúria: Marilyn. Amb les faldilles aixecant-se pel rebuf de l’aire del metro a La tentación vive arriba. O Grace Kelly, en Atrapa a un ladrón o La finestra indiscreta. Fins i tot hi ha una Barbie-Penélope Cruz, l’única espanyola que ha aconseguit superposar-li el seu rostre.
A la col·lecció que s’exhibeix a les vitrines del CAEE hi ha “autèntiques joies”, assegura la propietària. Amb tot, entre tots aquests rostres coneguts, que configuren una autèntica història del cinema –d’Allò que el vent s’endugué a Thelma y Louise, passant per Grease o sèries com Downton Abbey– la nina de més preu que s’hi mostra és la que apareix caracteritzada com a Jennifer Deal a Flashdance (prop de 700 euros). En molts casos, per cert, acompanyada pels partenaires masculins, de Clark Gable a Brad Pitt o Dick van Dyke acompanyant Julie Andrews a Mary Poppins.
Hi ha alguna de les més antigues, amb el rostre i actitud de dona fatal amb què va irrompre al mercat. No seria fins uns anys més tard, va recordar Olmedo, que apareixeria per primer cop somrient. Aquesta primera Barbie com a dona dolentota, però no és original, sinó una rèplica, confessa amb dolor la col·leccionista: les que atresorava des de la infantesa van anar un dia a les escombraries, amb aquell típic “no diferenciar el que és vell del que és antic” que agafa les mares immerses en croades d’ordre i neteja.
La icònica Barbie i el món del cinema, al Centre d'Art d'Escaldes
La icònica Barbie i el món del cinema, al Centre d'Art d'Escaldes