Música
Òpera amb llaminadures
Andorra Lírica estrena ‘Hänsel i Gretel’ el 9 de febrer al Claror, una producció que posarà mig centenar de cantaires infantils a l’escenari.
Òpera amb llaminadures
Una òpera de fades. És com el compositor alemany Engelbert Humperdinck (1854-1921) descrivia Hänsel i Gretel, l’obra que va compondre basant-se en el conte dels germans Grimm, amb llibret d’Adelheide Wette, germana del músic. Relat infantil com a base d’una obra que s’estrenaria sota la batuta de Richard Strauss el 1893 i que més endavant Gustav Mahler estrenaria a Hamburg. Aquest és el punt de partida de la segona proposta de la temporada Andorra Lírica a l’auditori Claror. El 9 i 10 de febrer. Un muntatge que a l’escenari lauredià arribarà remarcant l’esperit més familiar, entre altres hams, amb el del mig centenar de cantaires del cor infantil.
La filosofia és “que els infants no vegin l’òpera com una cosa llunyana i avorrida, sinó com un espectacle per gaudir”, va apuntar en la presentació de l’espectacle Irina Robles, que es fa càrrec de la direcció escènica juntament amb Juanma Casero. Un apartat en el qual van prometre una “espectacular” posada en escena, centrada de manera particular en la colorista casa de xocolata i llaminadures que habita la bruixa dolenta del conte. Una construcció que serà “dissenyada aquí, a casa”, va afirmar Robles. Hi haurà, va explicar, dos escenaris diferenciats: una primera part grisosa, quan la trama se centra en les penúries que viu la família dels nens protagonistes, i una altra plena de colors.
A l’obra –que s’escenificarà en català però mantenint la projecció dels subtítols per poder seguir la trama–, Jonaina Salvador –lesionada i de baixa– cedeix el protagonisme vocal a la soprano mallorquina Maria Casa do.
Repartiment
L'elenc es completarà amb la mezzosoprano Anna Tobella, la soprano Ximena Agurto, la mezzosoprano Caroline de Mahieu i el baríton Stéphane de Mahieu. Salvador tornarà a fer-se càrrec de la direcció general i artística, mentre que de la musical, Eduardo Javier i Elias Romero.
Pel que fa a les veus infantils, se sumaran les del cor de l’òpera –un projecte didàctic encetat per Salvador–; la coral de l’Institut de Música d’Andorra la Vella, sota la direcció de Toni Gibert, Guillem Tudó i Milén Panayatov; el grup del col·legi María Moliner, amb Eva Garcia; la coral de l’escola de música de Puigcerdà, amb Carme Baulenas al capdavant, i els Petits Cantaires Lauredians, sota la batuta d’Òscar Sánchez.
“És important difondre la lírica des de la base, consolidar la part formativa” de la temporada, va apuntar el conseller de Cultura lauredià, Josep Roig. Que també va defensar que “davant el model d’importar espectacles de fora, nosaltres cada cop apostem per fer produccions des del país”, entre altres raons perquè, considera, “l’impacte no es concentra en un sol dia, sinó que és sostingut al llarg de tot l’any”.
Participació massanenca
Roig també es va referir a la iniciativa perquè la Massana entri a formar part del projecte que construeix la parròquia laurediana amb Andorra Lírica. Probablement amb espectacles de més gran format al Claror i produccions reduïdes a les Fontetes. Si serà constituint un patronat, signant un conveni o amb una altra fórmula serà una decisió que s’ha de prendre, “però la Massana hi entrarà, d’una manera o d’una altra, perquè hi ha voluntat conjunta” que sigui així. El que reflecteix aquest interès per eixamplar els límits de la temporada d’òpera casolana és la intenció “d’arribar amb el projecte en l’àmbit nacional” a tots els escenaris, de l’Auditori al Centre de Congressos.