Patrimoni
Primera de moltes pedres futures
Cal Pal inicia el camí de recuperació de la pedra seca amb eines digitals per accedir a les 250 estructures ja inventariades
Unes 250 estructures ja inventariades –però que encara no representen ni una quarta part, es presuposa, de les disperses pel territori del país–, i algun artesà que encara conserva la tècnica –però tampoc no es coneix de quanta gent es tracta–. La feina acaba de començar i n’hi ha molta. Però Govern i l’empresària Maria Reig, a través de l’espai inaugurat l’octubre passat a Cal Pal de la Cortinada, han posat fil a l’agulla en la tasca de recuperar i difondre la tècnica de la pedra seca. Per començar, amb un web –primerapedra.com– i una app que permeten accedir a bona part del que fins ara es coneix sobre aquest patrimoni, començant per la geolocalització de les estructures ja inventariades.
Coincidència afortunada, la tècnica de la pedra seca justament la setmana passada rebia la declaració de patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco. Un reconeixement “al saber fer, on el criteri fonamental és la transmissió que se’n fa” d’aquest coneixement secular, va explicar Olivier Codina, de l’àrea de Patrimoni Cultural. Andorra, per trobar-se acollida en aquest reconeixement, ha de treballar primer per recuperar la tècnica, l’específicament andorrana. Per destacar les particularitats del país també hi va apostar Xavier Llovera (qui a partir del gener estarà encadenat al projecte, va fer broma, com a cap d’àrea de Patrimoni Immoble i Arqueologia del Govern): “a Andorra la tècnica es va emprar sobretot en el tema ramader i a l’hora de crear noves polítiques s’ha de prioritzar allò que ens fa diferents i ens dona identitat”.
La tasca implicarà diversos professionals –arquitectes, enginyers, geòlegs, constructors– a través de convenis amb els col·legis professionals, va anunciar Reig, qui es confessa inoculada per “aquest virus de la pedra seca, que un cop t’infecta ja no marxa mai més”, un sistema de construcció, hi va afegir, “que té a veure amb la necessitat primària d’aixopluc de la Humanitat”.
Són –l’inici de l’inventari, les eines digitals i el degoteig de projectes que s’iniciarà a l’octubre, començant per la formació de tècnics i la difusió a les escoles– primeres pedres d’aquesta recuperació i posada en valor d’un coneixement i un patrimoni ancestrals: les estructures conegudes s’endinsen en el neolític i es van anar adaptant en el temps a través de l’època romana, l’edat mitjana fins als segles XVIII i XIX. A partir dels usos de les diferents construccions David Mas i Lídia Torres, els dos tècnics de Patrimoni Cultural que van posar fil a l’agulla amb l’inventari –bàsicament movent-se sobre el terreny– han establert una tipologia on hi ha estructures agrícoles i ramaderes –orris, cabanes o feixes–; de caràcter industrial, com les carboneres lligades a les fargues; hidràuliques, que inclourien recs i palanques, i camins. Totes les conegudes fins al moment estan geolocalitzades a través del web i l’app. Amb l’opció, per cert, que l’usuari que cregui trobar un element no repertoriat el proposi. I també informació addicional sobre aspectes mediambientals si a les proximitats hi ha elements interessants.
Primera de moltes pedres futures