reportatge
Boris, perfil entre ombres
Hi va haver un pacte de silenci al voltant de la figura de Boris Skossyreff a Andorra? Gerhard Lang creu que sí. Durant força temps. “Sense gent com Morell se n’hauria perdut la memòria totalment”. Ho deia ahir a La Puça. on presentava llibres. Dos.
Boris, perfil entre ombres
Nodrida presentació, la de l’investigador alemany afincat a Espanya i seguidor de la història del Principat. Ahir compareixia per parlar de Andorra entre las guerras i, sobretot, de Boris von Skossyreff. Rey de los andorranos, agente de los alemanes. Figura esta última que segueix movent-se entre les ombres. L’home dels tres mites (ben falsos), segons Lang: aquí circula una certa idea que s’hauria tractat d’una figura progressista; entre els alemanys, que els va salvar de la bomba atòmica, i als que professaven la fe comunista a la seva Rússia natal, que a Andorra havia aconseguit implantar el paradís socialista.
I com s’explica que a Andorra –abans de la novel·la d’Antoni Morell si més no– gairebé ningú no tingués coneixement d’aquest episodi del suposat regnat de Boris I? Això li ho preguntaven des del públic a l’historiador alemany. Per què no hi ha rastre a la documentació oficial? “Jo sóc un nen nascut als anys trenta i és lògic que no n’hagués sentit a parlar, però els meus pares tampoc”, insistia un dels assistents a l’acte celebrat a La Puça. I una altra veu, la d’una investigadora en aquest cas, confirmava no haver trobat registre escrit als Arxius Nacionals. Sí, es va produir una mena de “pacte de silenci”, va declarar Lang, o un procés per endolcir la píndola: “com a l’Alemanya postnazi, la gent s’enganya, no vol veure la realitat quan veu frustrades les seves expectatives”.
I finalment, tornava a posar-se sobre la taula des del públic, és que hi ha cap document definitiu que demostri l’existència d’aquest suposat regnat? No, va admetre Lang. No més enllà del manifest que l’impostor i apàtrida va fer públic. O d’aquella constitució “que no devia agradar gens als síndics perquè prescindia d’ells” i que tenia un caire “relativament més democràtic” que els aires que bufaven al moment a Andorra. Eren, sosté Lang, uns textos redactats amb l’esperit insuflat pels serveis secrets nazis: volien fer mal a França a través del Principat, atiant les ànsies d’independència dels andorrans.
Aleshores, sense document definitiu, què avala l’existència d’aquest regnat de pocs dies? “Sense voler entrar en polèmiques polítiques faré el símil amb Catalunya: en què es van basar per dir que Catalunya s’independitzava? Què és el que compta finalment? El relat que s’imposa a la fi.”
Néixer rus, morir alemany
A Skossyreff, un apàtrida des que es va quedar sense passaport en caducar-li a l’exili londinenc, on fugia dels soviets que ho havien arrabassat tot a la rica família d’on procedia, l’impulsava contínuament el desig de tornar a tenir una nacionalitat, segons Lang. Fins i tot en l’episodi andorrà aquest era el rerefons. Va aconseguir ser alemany treballant per als nazis i com a alemany i a Alemanya, a prop de Coblença, va viure des del 1968 i fins a la mort, al 1982. Era nazi? No, s’hi havia afegit pel seu anticomunisme visceral.
Lang va glossar la seva figura com la d’un pobre home perdut (a instàncies novament d’algú entre el públic). “En el fons és el que era, és el que li passa a la gent que comet aquests crims tan tontos, que si esmercessin el mateix esforç en coses positives serien fenòmens, amb aquestes dots, com ell, per convèncer i influir en els altres”.
A la trobada hi va faltar Antoni Morell, qui havia de ser interlocutor de Lang. Amb qui en alguna ocasió havia polemitzat amb contundència: “Jo vaig crear un pinotxo i ara tothom s’hi ha posat al darrere”, va dir en alguna ocasió al Diari. “Me’l vaig inventar jo a partir de notícies trobades a la premsa”, havia dit. “Jo respecto molt la feina dels altres, però un espia alemany? Bah! Un aventurer? No ho sé. Un personatge de vodevil? Possiblement. Un agent de la Gestapo? No pot ser.”