Propietat intel·lectual
L'ens d'autors preveu mig milió de recaptació el 2019
El Govern dona per vàlida la tarifa d’1,03 euros per alumne i any però no està decidit quan es començarà a aplicar
L'ens d'autors preveu mig milió de recaptació el 2019
Tres hores i mitja de compareixença del ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació, Gilbert Saboya, i els responsables de la Societat de gestió de drets d’autor i drets veïns (Sdadv) davant la comissió legislativa i un regust de quelcom ja viscut: els consellers generals plantejant si fa no fa les mateixes qüestions, dubtes i casuístiques que en l’última compareixença, fa dos anys, i deixant una percepció general de no haver dedicat prou temps a fer els deures. I pel que fa a explicacions, la confirmació que Govern assumirà la tarifa d’1,03 euros per alumne i any als centres escolars –una mena de fortet que cobreix l’activitat docent on s’utilitzi música, espectacles i festivals–, però encara està per determinar a partir de quan.
L’argument que va esgrimir Saboya per donar-la per bona, que “no és gaire onerosa” i que és similar a la de països com Suïssa (aproximadament 1,24 euros al canvi). També és la quantitat que ja estan abonant els centres depenents dels comuns. Les administracions locals ja estan pagant uns 30.000 euros entre els set comuns (amb un que es retarda: Sant Julià de Lòria, va apuntar Saboya, tot i admetre no tenir-ne la seguretat absoluta). L’assessora legal de l’Sdadv, Esther Peralba, va reforçar l’argumentari apuntant que la llei preveu “cert grau” d’exempció en els usos educatius del material sotmès a drets, però només “parcial”, és a dir, de “fragments suficientment breus”: per exemple, una estrofa d’una cançó.
I continguts educatius
Educació, per tant, no sols pagarà la factura, sinó que també establirà amb l’Sdadv un conveni per incloure “continguts formatius” al voltant del respecte als drets d’autor, adreçats a la segona ensenyança i la formació professional, així com als docents.
Acabat l’acte i ja davant la premsa, el ministre va explicar que l’Sdadv preveu assolir ja l’any vinent la xifra de mig milió d’euros recaptats. Una tercera part anirà a cobrir despeses d’administració. Un percentatge que s’ha d’anar reduint any rere any fins assolir el 20 per cent, considerat òptim. Pujaria el volum destinat a liquidar royalties i el 10 per cent de la recaptació –“el màxim que les pràctiques internacionals habiliten”– es destina a promoció cultural. Aquí sobrevola certa imprecisió per part de l’ens: els 28.000 euros destinats a subvencions culturals el 2017 no representen, com es fa palès a simple vista, el deu per cent de la recaptació –432.000 euros–, sinó el 6,5 per cent. La “transparència” que va desitjar Saboya no és, precisament, el fort de l’entitat, com també ho van posar de manifest les intervencions dels parlamentaris: ni tan sols es poden consultar les tarifes reals, les que s’estan aplicant, al web de l’Sdadv. Massa feina per actualitzar la informació i no poden assumir-la, va venir a argumentar Anna Ubach, coordinadora de l’Sdadv.
88 euros per habitant
Entre les preocupacions expressades pels consellers generals, la de Joan Carles Camp, per a qui els ingressos de l’Sdadv suposen 88 euros per habitant i any, cosa que el va fer reiterar que “ens costarà més el farcit que el gall”. I a Saboya, aclarir que “qui ha de pagar és qui en fa la utilització”, és a dir, “si jo entro en un local on hi ha música no seré jo qui pagui”, sinó el local, així que la factura a l’Sdadv “és difícil de traslladar en termes de població”, va insistir. Un altre Estat ja ho havia intentat, va puntualitzar Peralba, i el Tribunal de Justícia de la UE ho va tombar.
Les ràdios privades –un front obert per a l’Sdadv– van centrar una altra part de preguntes i respostes. Les emissores es planyen que no es tracti per igual les radicades al territori que a aquelles que es poden escoltar al país però no hi tenen seu física. El 2000, va recordar Saboya, algunes d’espanyoles i franceses van ser declarades pel Consell d’interès públic i s’haurà de trobar “l’equilibri” entre protegir drets i aquest aspecte. Hi ha una negociació en curs, va assegurar.
I més d’una pregunta va quedar sense resposta. Com la de la socialdemòcrata Rosa Gili: “Quant estem donant als nostres autors i quant als de fora?”